Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Magnífica exposició amb motiu del centenari del naixement d’aquest pintor andalús estretament lligat amb Catalunya (…)
Són 32 peces significatives. Curulles de color i de vida. Amb dibuixos i pintures. Interiors de cases. Retrats. Tipus. Galàxia rural i paisatges.
En Zabaleta, va arribar a Barcelona en 1948, amb una obra sota el braç tirant a cubista, fauve, d’allò més fresca i viva. I encetà una carrera ben reeixida d’artista trencador, creatiu, innovador… I aquí va rebre el suport del crític d’art i jutge Cesáreo Rodríguez-Aguilera.
Amb un cosmos ben original i propi.
Tot plegat contrastava amb un capteniment serè, tranquil, una vida senzilla i discreta.
Amb una corrua de quadres que no us deixaran pas indiferents. Amb llum pròpia i eloqüència directa i clara.
I com diu el programa de la mostra: “… contorn i traç, llum i color, són en Zabaleta regals de franquesa artística, de plasticitat única i amb una certa aroma poètica llastada de brillant amargor. També avui, en el seu primer centenari, Zabaleta encara es revela com el pintor pur que no decep i que transmet un amor penitent i natural per l’ofici de pintar”.
. 101 Zalabeta. Centenari de Rafael Zabaleta. CaixaFòrum. Barcelona. Fins el 17 de maig de 2009.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!