Pere Meroño

Oriana Fallaci, visita el pis on resideix el carismàtic líder sindical polonès. Durant una llarga entrevista, Walesa, és mostrat tal com és: murri, intuïtiu, pragmàtic, noble, i, per damunt de tot humà, molt i molt humà (…)

A l’entorn d’aquest enfocament inicial, el gran director de cinema Andrzej Wajda, transita per la vida, a partir de 1970, de l’electricitat emplenat a les drassanes de Gdansk.

Els episodis més remarcables, són subratllats amb música de rock i/o heavy metal amb cançons combatives, de lluita o crítica al règim totalitari polonès liderat pel Partit Obrer Unificat de Polònia (el Partit Comunista, vaja)… la seva presa de consciència de classe; els primers conflictes i vagues; la vaga més potent; la implantació de la llei marcial pel llavors president del país, el general Jaruzelsky; el seu empresonament durant anys; els intents per comprar-lo, atemorir-lo, destruir-lo per part del totpoderós aparell comunista…

De tot plegat en surt el retrat d’un líder sindical a l’ús: més pragmàtic que ideològic; més intuïtiu que planificador; més personalista que col·legiat; més maniobrer i murri que senzill.

En aquell moment, la irrupció de Lech Walesa, i de Solidarnosc –el gran moviment que pivotà al seu entorn (moderat, progressista, sí, però també molt i molt catòlic, i força llibertat a l’església polonesa, amen d’anticomunista) no despertà gaires simpaties entre sectors de l’esquerra europea de caràcter comunista, principalment, però també socialista. Sorpresa, incomprensió, recel… són adjectius que expliquen, a la perfecció, una distància clara i neta.

Solidaritat, però, va saber imposar àrees i espais de llibertat al seu país; derrotà en diverses batalles socials a aquell fas partit obrer –el POUP, i el seu aparell autoritari, desideologitzat i cruel; més encara, posà de genolls al règim obrint les portes a la llibertat i aconseguint –el seu entorn sindical i polític, la victòria en les primeres eleccions democràtiques fetes a Polònia en 40 anys. El mateix Walesa, fou president del seu país.

Un magnífic film polític d’un home, un moviment, al que devem la primera esquerda seriosa dels règims de socialisme real. Un referent del moviment sindical independent, dels valors que inequívocament democràtics que hi vindiquem aquí i pertot.

. Walesa, la esperanza de un pueblo / Walesa, Czlowiek z nadziei. Dir. Andrzej Wajda. 2014. Polònia. 120 minuts.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!