Pere Meroño

Si l’Àrea metropolitana de Barcelona no hagués de pagar les, encara que minses, infraestructures del rerepaís, si no hagués d’abocar part dels seus impostos en articular un territori gran, deshabitat, envellit, que viu, entre d’altres, dels ajuts de la UE i de les pensions de tots els catalans, potser els de ciutat tindríem més escoles bressol, hi hauria més diners per a sanitat i, tot plegat, viuríem molt més bé. 

Els de l’Àrea metropolitana seríem com un Singapur pròsper i ric que aboca la seva merda a Malàisia i importa la mà d’obra barata. Podríem pagar a preu de mercat els seus cars productes agropeqüaris i comprar per quatre duros els terrenys on encabir les nostres centrals hidroelèctriques, així com abocar les nostres escombraries o fer les nostres presons. Tot plegat, seria més barat que invertir els nostres impostos en aquests territoris deprimits.

Sóc un demagog? Penso en la demagògia dels sarrianencs quan circulen per la Ronda del Litoral, a l’alçada de la sortida 26, Sant Adrià-La Mina.