Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Joan Laporta és la mena d’individu que aquest país és incapaç de generar. Perquè a Catalunya, assumir un poder, qualsevol, requereix prudència, contenció, discreció, ensopiment, grisor, humilitat (falsa), covardia, obediència … És aquest un país com una immensa orde mendicant. I això vol dir sobreviure però també malviure (…)
A més a més hi hem d’afegir el caràcter del personatge: atrevit, inhàbil, descarat, inoportú, divertit, desbordant, corrosiu, valent, arrogant, burleta, festiu, excessiu.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I tot i els seus excesos, cada cop tinc més clar que potser és el que ens cal.
pica alt, és guanyadora, generosa i treballa amb rigor sempre fa mal als talps que estan acostumats a la grisor, a la foscúria, que viuen en la mediocritat i per a qui acostumats als quatre euros no saben entendre els “excessos” del món del futbol i de l’esport. Siguem generosos també nosaltres i admetem que un perfum no és res en comparació al gran valor que ell ha donat al Barça, a les hores que li ha dedicat, a la intel.ligència amb què ho ha portat, a la gran projecció que li ha proporcionat. Estic agraït a la seva generositat a l’hora d’arriscar-se en política per posar al servei el país el prestigi que s’ha guanyat i que el Barça l’ha ajudat a tenir. Fugim dels ressentits, fugim dels que saben ja de bon començament i no admeten que mai podran ser tan grans com Laporta i que l’única “grandesa” que els queda és dir que han portat al millor president del Barça als tribunals. Quin gran moment històric, oi Rosell? Fugim-ne, passem al costat de la llum!
Que un senyor al qual Laporta li ha donat un sou important a la TVBarça faça un article al seu favor, una lloança sense límits, és allò que es pot esperar de les persones agraïdes, dels mercenaris i dels mamporrreros. però està lluny de l’ètica periodística que hauria de tenir.
Preniu nota, s’ha acabat el bròquil, el Barça és dels socis i per primera vegada ha hagut transparència. La que no hi ha hagut en temps de Laporta, Echevarria i Sala Martin. I Soriano, que deixa’l també anar.