Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El llibre no és un llibre, estrictament, són dos llibres, tres obres de teatre, i les regles i normes d’un joc de sobretaula (…)
El primer (“Viure al dia”, de 1976). És la historia d’en paul auster abans d’esdevenir Paul Auster. Època d’estudis; primers amors; la primera dona, els fills; tot passant mil i una penúries per fer bullir l’olla. Picant a moltes portes; presentant-se a concursos; provant-se en el camp de la poesia, el teatre, la novel.la… Sempre patint per arribar a final de mes; sofrint per què farà quan se li acabin els calers. Vaja, l’Auster aprenent a ser escriptor; més sol que un mussol. En unes distretes i ben confegides 191 pàgines.
Seguidament, hi trobem tres obres de teatre, i la filosofia i mecànica del joc de sobretaula que va crear per fer diners i a partir d’això poder-se dedicar a escriure.
“Toc suïcida” (de Paul Benjamin –un de tants pseudònims que va emprar en Paul-), és la novel.la negra que va escriure en 1978, que es va editar i que compraren quatre gats i mig, un llibre –és el meu punt de vista- molt ben escrit, força narratiu i reeixit (el millor d’aquest volum). Amb 200 planes. Explica la historia d’un detectiu que rep l’encàrrec d’algú sobre una amenaça d’assassinat que recau en un gran jugador de beisbol ja retirat. I conté una trama enrevessada on s’hi apleguen la dona, un alt manaire de la màfia, examics, enemics, saludats … En un text dinàmic, ben ordit, i absolutament recomanable.
Per resumir: l’Auster abans de ser Auster i apuntant, clarament (bones) maneres.
Bo.
. “Viure al dia” (Hand to mouth. A Chronicle of Early Failure, 1997). Versió catalana de Víctor Compta. Paul Auster. 415 planes. Labutxaca. 2013. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!