Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

11 d'octubre de 2006
4 comentaris

Montilla maoista

Noi, veig que som en època de penediment, penitència, inculpacions, “jo confesso” i “jo acuso”. Curt: davant d’una nova i letal inquisició neolliberal o lliberal.

Segons que sembla, si tens un passat de militància revolucionària (comunista, anarquista, socialista de debò, etcètera) has de fer acte públic i notori d’abjuració. Solemne imbecil·litat plantejada per pocasoltes!

El llistat de preteses persones penedibles o penedides és llarg i dens, tant com les sigles: Front Obrer de Catalunya-FOC; Frente de Liberación Popular-FLP; Lliga Comunista Revolucionària-LCR; Plataformes Anticapitalistes del Vallès; Organización de Izquierda Comunista-OIC; Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC; Organización Comunista de España-Bandera Roja; Partido del Trabajo de España-PTE; Jove Guàrdia Roja-JGR; Confederació Nacional del Treball-CNT; Moviment Comunista de Catalunya-MCC; Moviment de Defensa de la Terra-MDT; Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans-PSAN; Terra Lliure…; Euskadi Ta Askatasuna-ETA; Movimiento Ibérico de Liberación-MIL; Partido Comunista de España-Internacional…

I n’hi ha de tot: presidents de la Generalitat valenciana i catalunyesa; consellers; secretaris generals de CDC, ERC, i del PSC-PSOE, ministres espanyols …

Pel que fa al propi passat cadascú és lliure de sentir o pensar allò que vulgui. Val a dir, això no obstant, que, per a mi, aquest gavadal d’experiències polítiques en pro d’una veritable transformació de la societat, per canvis de soca-rel en termes socials i/o nacionals, ben honora a qui les ha sustentades, i cap inquisidora o inquisidor no té dret a violentar les persones exhumant, i titllant de repugnants o repulsives, velles i belles lluites per la justícia, per la llibertat, el socialisme, o la independència.

  1. Estic d’acord però, que ningú no te dret a demanar explicacions del que fa o ha fet, cap inquisidora o inquisidor no té dret a violentar les persones…
    les coses són com són

  2. Estic d’acord però, que ningú no te dret a demanar explicacions del que fa o ha fet, cap inquisidora o inquisidor no té dret a violentar les persones…
    les coses són com són

  3. Tothom parla de diàleg per a sol·lucionar els conflictes, tothom adjurar de haver practicat la lluita armada, mentre els de sempre continuen practicant-la, en forma de guerres, invasions i terrorisme d’estat, salut company!!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!