Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
… Caminem sense veure-hi,
amb seguretat.
Caminem cap al precipici de la seguretat
on ens espera el pelicà enllardat de petroli (…)
Jo us dic:
L?home-sofà vagarà per tota la terra…
Els somnis procediran de la factoria de la borsa…
El món feliç serà una píndola groga…
L?home s?incomunicarà per comunicació…
A la dona la prenyarà un xip de tedi…
Oh!, deu-nos un cotxe i un apartament
on velocitats i murs i televisions i màquines al.lucinatòries
ens tornin cecs per a contemplar-los.
I deu-nos el do ubèrrim de la imbecilitat.
No deixeu en cap moment que el geni ens fecundi.
Oh estimats creients!
Els pútrids escapçats per la Norma…
… tòtils llepaculs i empassahotot … llepapoderosos…
mediocastres de l?espectacle… prostituts del quedem bé…
(Els textos han estat manllevats de les poesies: La nit fosca de l?ànima; Profecia; Univers amb gall; Primera homilia: dels cretins)
– Missa Pagesa. Dolors Miquel. Edicions 62. Poesia, núm. 112. Pàg. 68. Barcelona. 2006
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho deia Casassas l’altre jorn. Ah, i és guapa !
Cordialment, Pere.
Podeu trobar un extraordinàri poema de la Dolors Miquel convertit en cançó a ‘Sol blanc’, el darrer disc del grup Túrnez i Sesé.
Aquest és el texte, la música us convido a trobar-la a la botiga de discos:
PAS OBSTINAT
Dolors Miquel
Que bé que em sé el lloc on cap soroll s’imposa
nant cap a LLeida.
La blancor extrema al sol on tot color tremola
i el mur abraça el vent i el vent es cus la gola.
Aquest lloc sense lloc on l’adéu s’encastella
i el pas es torna estret i la memòria vella.
Quantes vegades jo hi passo per la vora,
com hi passen els vents i els sols a tota hora.
En aquell mur ponent on tota vena és roca
i el cor és un cadell que eixut obre la boca.
Allí on les cruílles i els semàfors s’obstinen,
al portaló barrat on els records caminen.
Per aquest pas tancat d’hivern ningú no gosa
només el crisantem o l’orgullosa rosa,
nant cap a Lleida.