Pere Meroño

Afirmació inicial: després d?escriure ?Danubi?, l?escriptor italià segueix estant, clar i català, en estat de gràcia.

Vaig iniciar la lectura el 1999, i al cap de poc, vaig deixar de banda ?Microcosmos?. L?experiència d?aquest text i d?altres palesa que hi ha moments que vols llegir però no hi ha condicions per llegir-ne segons què.

En el segon intent, he fet diana. M?he trobat un llibre meravellós, amb una prosa ben bonica i lliscant: descripció de paisatges, de persones, d?històries personals i col·lectives, retrats.

Quelcom del llibre m’ha recordat dos autors que m?estimo moltíssim, en Sebald, l?alemany-britànic desaparegut que també feina llibres amb tot d?imatges, mots, i fluxos i refluxos, conreant la memòria i el detall. També la literatura sobre els espais fronterers, els ?no llocs?. I el grandíssim Baltasar Porcel, amb una prosa èpica i poètica que s?hi assembla a la del mallorquí però que no la supera pas ?penso en el magnífic, i, si em permeteu, semblant, ?Mediterrània, onatges tumultuosos?-.

En definitiva, una gratíssima lectura (Ara, n?han tret el seu ?A cegues, i tothom en parla molt rebé).

– Microcosmos (Microcosmi, 1997). Claudio Magris. Anagrama / Empúries. 301 planes.

PD Vaig tenir ocasió de veure, sense voler, en Claudio Magris. Va ser fa unes setmanes, quan ullava llibres a La Central, i l?escriptor girava visita a la meva llibreria. De cop, vaig sentir unes veus que enraonaven italià i ho feien tot parlant de literatura, m?hi vaig girar i vaig veure, de ben a prop, la còrpora elegant i alta de l?escriptor, el cap allargassat, la clenxa al mig del cap, el nas aguilenc, i una veu bonica i amb un bon timbre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!