Enraonàvem, ahir, que l’antic líder de CC.OO. de Catalunya i dirigent comunista ha decidit fer costat a en Josep Montilla a les eleccions nacionals vinents. I dèiem que en aquest segon apunt en seguiríem parlant (…)
Què passarà?. El manifest i la plataforma aplegaran bon nombre de persones pertanyents al món sindical d’una manera o altra, i del PSUC i ICV. Aplec que en facilitarà l’engrossiment electoral del montillisme, i possibles transvasaments de militància al PSC-PSOE. La qual cosa, és clar, afeblirà ICV-EUiA, i aquelles i aquells que malden per una esquerra digna de tal nom.
Per què?. Els per què són plurals. N’apuntem uns pocs:
- Manca de referents clars i sòlids en el camp de l’esquerra real.
- Dilució de les polítiques de classe i d’una proposta política que atregui, des de l’esquerra transformadora, segments prou més amplis de la classe treballadora.
- La mutació i contrarevolució conservadora en curs: ara i ací, els principals partits obrers són el Front Nacional a França; Forza Itàlia; i el PSOE a Espanya.
- La desaparició dels grans i mitjans partits comunistes de l’Europa democràtica han deixat orfes de representació un gavadal d’estrats socials, culturals, i geogràfics.
- Som, doncs, en temps de desorientació i pragmatisme sense solta ni volta; de campi qui pugui. I les esquerres que volen canviar el món no saben què fer, són a la defensiva, els manca una clara i neta refundació.