Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

28 de novembre de 2011
3 comentaris

Llengua, escola i país

“Un indigne president de la Generalitat Valenciana, un psicòpata anticatalà, pretén, seguint directrius dels seus amos espanyols, eradicar la llengua catalana al sud de la nació”. Ara, aquest personatge i el seu partit han desfermat la segona onada de la mateixa ofensiva: anul·lar les línies d’ensenyament en valència (…)

Enllacem amb l’editorial del número anterior on, amb relació a la forçada clausura dels repetidors valencians de TV3, dèiem: “Un indigne president de la Generalitat Valenciana, un psicòpata anticatalà, pretén, seguint directrius dels seus amos espanyols, eradicar la llengua catalana al sud de la nació”. Ara, aquest personatge i el seu partit han desfermat la segona onada de la mateixa ofensiva: anul·lar les línies d’ensenyament en valència.

 

La dictadura franquista va prohibir l’ús del català a l’escola i, en conseqüència, l’escola en català. Per això, una reivindicació democràtica de primer ordre va ser fer realitat una escola en la llengua del país, una escola on el català fos la llengua normal vehicular per a l’ensenyament i l’aprenentatge. I això va ser possible, al País Valencià, amb moltes dificultats i entrebancs, a partir de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, any 1983.

 

Amb les línies en valencià a l’escola, de més en més implantades i prestigiades, s’aconseguia reparar (parcialment, és clar) un greuge històric i s’atenyia una normalització lingüística i democràtica bàsica, vigent a tot arreu del món: que la llengua vehicular de l’escola fos la llengua pròpia del país. Així de senzill.

 

A més d’això, però, les línies en català representen el bo i millor de l’ensenyament primari i secundari del País Valencià. No hi ha fracàs escolar i molts pares castellanoparlants fan per portar els seus fills a les línies en valencià per l’ambient escolar, per les activitats preescolars, pels resultats… De fet, fins i tot quant al nivell de coneixement d’altres llengües és constatable que la millor opció és la de partir de l’escola en llengua pròpia.

 

Els botiflers espanyolistes del PP agafen el plurilingüisme com a excusa per al seu nefast projecte, però tothom sap que les escoles privades on es fa un ensenyament monolingüe en espanyol no seran obligades mai de la vida a impartir un terç de les matèries sen català! Són uns veritables criminals culturals, beneits per una jerarquia catòlica igualment partidària d’aquest genocidi. Són els franquistes, que han tornat a agafar el poder si és que mai no l’havien perdut. No hi haurà més solució que treure’ls del poder i/o foragitar-los del nostre país, amb la independència.

 

 

http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

  1. L’abstenció és molt atractiva, pot ser la més bònica de les opcions i una opció tant democràtica com qualsevol altra.

    Però no serveix de res, doncs de forma implicita i tàcita representa l’abstenció del que calla atorga i l’abstració alhora que s’està legitimant encara més les opcions més contràries dels adversaris polítics i denota una mancança pròpia d’organització.  

  2. L’abstenció és una abstracció, la gent és pot abstindre per motius diferents i per idees contraposades entre els diferents abstencionistes.

    A banda que l’abstenció representa una total estèrilitat a la pràctica.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!