Pere Meroño

Hi ha, en això de les enquestes, dues menes de gent: la que diu que és impossible, que les tendències o resultats apuntats no són pas certs; i aquells altres que, per si de cas, prenen les decisions pertinents perquè allò que hi apunten els estudis demoscòpics no es faci realitat. Això ve a tomb del fet que enquestes apunten a que el nou sobiranisme de Solidaritat i Reagrupament, restarà fora de la cambra catalana (…)

Efectivament, ningú no pensava que la maregassa convergent encongiria tant i tant l’espai de les altres forces del camp nacional; ningú no suposava que la gran rucada d’anar separats, de solidaris i reagrupats, els deixaria pràcticament en la indigència més absoluta i qui podia imaginar que un discurs tan clar i engrescador com el de la independència exprés, assoliria cotes tan marginals de suport social.

Com que la realitat és dura, és crua, i pot ser despietada, servidor, modestament, li veu un desllorigador a tot plegat:

. Que els solidaris es retirin a Girona en benefici de Joan Carretero;

. Que els reagrupats deixin córrer Barcelona en benefici de Laporta.

. I que a Lleida i Tarragona facin tres quarts del mateix.

Francament, crec que tard o d’hora caldrà que aquestes dues famílies conflueixin, sumin i s’unifiquin. I em sembla millor engegar ara, tot donant un missatge positiu, unitari, a un electorat arronsat per l’ímpetu de CiU, que no pas esperar a la producció d’un daltabaix superanunciat.

Ei només és una idea. Això sí, l’endemà de les eleccions que ningú no plori per una derrota més que anunciada.

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!