Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
31 de juliol de 2011
9 comentaris
La Marina de guerra israeliana, un exemple per Catalunya
Vet aquí un document elaborat pel Contra-Almirall de la marina israeliana, Gideon Raz, titulat: “Naval Flanking in Ground Warfare”. S’hi analitza la necessitat estratègica i operativa d’una marina de guerra, i s’hi exemplifica de forma clara. Per a un país que té una gran costa, aquestes necessitats per a la defensa nacional són imprescindibles, i més, tenint en compte l’hostilitat dels seus veïns. Un document a tenir molt en compte pels interessats a conèixer com hauria de ser una força naval catalana de guerra (…)
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sense haver llegit el “document” aquest (si fa o no fa, ja sé el què dirà), seria bó que, ademés de tenir una Marina de guerra com cal, aixequessim un mur al perimetre terrestre de la nació nostrada (digueu-li Catalunya, Principat, CACataluña o PPCC, tan se val per la meva proposta), tipus muralla xinesa. Si ells (els xinesos) la van fer grossa, perquè no nosaltres, que som més alts? Ademés, coneixent com conèc d’aprop a l’Armada Española, no hem de temer gran cosa per aquell franc (vaig fer la mili servint a la Armada…). Per banda andorrana, la seva Marina de guerra és bastant esquifida i inoperant a la “nostra” Mediterrània (a no ser que els serveis secrets i els serveis generals andorrans hagin fet canals subterrànis, que tot és possible en aquest mon). Però tot s’ha de dir: els andorrans encara no ens tenen massa tirria. Potser si els començem a tocar el què no sóna i a dir-lis com han de parlar (de correcte) i han de viure, pot ser si que no els tindrem com a bons veïns (i germans). Pel que fa als francessos, aquests ténen altra feina que conquerir territoris. I als africans del nord, els hi surt més a compte venir amb cotxe o avió que no pas en vaixells.
Atentament, i bon diumenge
Jo com els seu amable company epistolar, no he llegit l’article. Només apuntar-l’hi, que el sionistes d’Israel no em semblen model de res ni per al nostre país ni per a cap altre. Morts i més morts, això és le model israelià, un model que s’aguanta amb els bil·lions i bil·lions de dollars nord-americans, que aquests van destinar a aquesta causa ja a finals dels 30 i principis del 40 en endavant i fins a dia d’avui. Estic segur que si els sionistes israelians xerressin castellà i estiguèssin a l’Argentina per exemle, molts dels sionistes catalans els considerarien uns assassins genocides i no pas un model a seguir. Model per cert que esdevindrà un fracàs “garrafal” sostingut des de fora, i a costa de tot l’Orient Pròxim i inviable economica, social, moral i demograficament.