Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
En Nano és enllitat en un hospital compostel.là, on hi comparteix cambra, al llarg de dos dies, amb un malalt terminal. Un home sense nom exhuma un monòleg de la seva esgarrifosa, i apassionant, trajectòria biogràfica –per un escriptor no tindria preu una tal confessió-: el lligam amb el seu germà bessó; l’estada a Berlin on emergeix el puixant nazisme; el seu protagonisme, i fins i tot liderat, en la ferotge repressió contra el galleguisme, les esquerres, i el republicanisme a Santiago, el 1936; la seva participació en la División Azul; la militància a Falange i les seves crítiques contra el general Franco …
A parer meu, i sens dubte, una de les millors novel.les llegides els darrers anys: lúcida; esfereidora; viscuda, enlluernadora; oral; a estones tendra.
Una nova fita en la reeixida cursa literària d’aquesta novel.lista, contista, guionista, amb més de trenta títols a l’abast del públic i sovintejadament reeditat, el qual he tingut el plaer, un com més, de llegir en versió original gallega (Home sen nome. Edicións Xerais de Galicia. 1a edició abril de 2006).
Arravatadora. Extraordinària de debò.
Us en recomano, del mateix autor, títols molt i molt bons com ara: Círculo (relats, 2 edicions); Camilo Nogueira e outras voces (assaig); Non volvas (novel.la, 6 edicions); Trece baladadas (novel.la, 7 edicions).
En Suso de Toro, ara i sempre, garantia de qualitat.
– Home sense nom. Suso de Turo (traduït al català per en Carles Miró). Edicions Bromera. 2006.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!