Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Resulta que en John, el gran John – John Coltrane-, només volia en Johnny, el també gran Johnny -Johnny Hartman-, cantant de jazz negre amb veu de baríton nascut als guetos de Chicago, com Obama, Barack, i a qui té un punt de retirada en l’elegància, i el físic de puma àgil i atractiu, deia, doncs, i perdó per la demora, que en Coltrane només consentia que fos en Johnny qui hi posés veu a alguna de les seves peces; algun motiu en tenia, em penso: només cal escoltar-lo per capir-ne el què (…)
En Johnny, un dels grans del jazz, i perdó per la reiteració, ens va deixar fa un fum d’anys. Permeteu-me, doncs, que li faci aquest petit homenatge en honor a una grandíssima veu. Una veu que expressava, a la perfecció, tots els matisos i totes les anfractuositat del jazz.
PD. Un consell: per a escoltar-lo, prengueu còmode seient, arrepapeu-vos, serviu-vos un whisky com il faut, i, au, a escoltar Sant Hartman s’és dit:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!