Pere Meroño

Fa una colla de mesos us feia avinent el meu interès per fer una ullada a la literatura catalana des d?en Ramon Llull fins a en Manuel de Pedrolo.

Doncs, bé, mica en mica vaig avançant, i alhora, vaig descobrir obres i autors d?una gran qualitat. En Carles Soldevila, el darrer d?ells, no és pas una descoberta d?ara mateix. No. Ja fa uns anys que en tenia notícia i havia tingut l?avinentesa de llegir-lo.

L?home va fer una grossa tasca tot publicant a ?La Publicitat?, més tard òrgan d?Acció Catalana, de la que, per cert, ell n?era membre, la secció que porta per títol el llibre que tot seguit ressenyem. Parlem, en prengueu nota, d?una secció diària entre el 10 d?agost de 1922 i el 27 de març de 1934. Poca broma, doncs.

En Soldevila, germà de l?historiador Ferran Soldevila, és un estilista, un orfebre de l?idioma, i un articulista viu i amatent a tota mena de novetats i fets. És per això que ens presenta un català ben llegidor, d?una extraordinària qualitat i modernitat.

No cal dir que la seva popularitat, a l?època, fou extraordinària. És per això força interessant que les generacions periodístiques o literàries d?avui, coneguin l?autor atesa la vigència del seu mestratge ?en Josep Pla, sense anar més lluny, el tenia per un dels models-.

A banda de la columna diària, en Carles Soldevila ens ha servit unes quantes novel·les de gruix, i una notable aportació en el camp de la dramatúrgia i del periodisme.

Amb un estil i una escriptura neta, transparent, efectiva, superba.

Us encoratjo a llegir-lo.

– Fulls de dietari (una antologia). Carles Soldevila. 443 planes. Nova Biblioteca Selecta. Grup 62. Barcelona. 2004.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!