Pere Meroño

No em refereixo pas a la pel·lícula. No. Faig esment a una de les dèries més plaents amb les quals m’és donat de topar-me: hores lliures per esmerçar-les en la lectura (…)

Dissabte passat. Les 9 de la vesprada. I, en acabar, toquen les 2 de la matinada. Fet i fet, durant la setmana se m’amunteguen tot d’articles, ressenyes, extractes … que no tinc pas temps de llegir al moment.

El cap de setmana, suspenc la lectura dels dies anteriors –un llibre, una revista- i hi dedico els minuts i les hores, a posar-me al dia. El material prové d’un munt de fonts telemàtiqus –massa i tot-: Tribuna Catalana; Rodamots; Sin Permiso; e-notícies; Espacio Alternativo; Guardian Unlimited; Infonomia; el web d’en José Luis López Bulla; la pàgina de l’Oriol Soler -aixoplugada en aquesta santa i amable casa, Altaveu comunista; Centre d’Estudis Jordi Pujol, Vilaweb … i d’altres en versió paper: el Cultura de l’Avui; el de La Vanguardia; el suplement en català d’El País; el newsletter del Macba, el Ciberpaís; l’Avui, Le Nouvel Observateur, el butlletí de la Fundació Catalunya Oberta …

Una corrua, com hi ha món. Material que llegeixo, hi subratllo, i que em serveix per guiar descobertes, lectures, per il·luminar noves autores i autors, i per aprofundir temes.

Estones ben galdoses que maldo perquè no morin. De grat m’hi capbussaria fins ofegar-me’n.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!