Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

27 de març de 2011
6 comentaris

El somni de Joan Laporta

S, de Somni; “He reiterat que no sóc polític, ni en tinc vocació ni ha format part del meu full de ruta vital. Però sí que em veig capacitat, si disposo d’un gruix de persones que em donin suport, a treballar en el futur pels drets i les llibertats de Catalunya” (…)

Article 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

  1. Bon dia, senyor Pere,

    Respecte a l’artícle, sols he de dir una cosa: el merit de que SI tinguès 4 parlamentaris, no és ni del Laporta, ni de l’Uriel, ni del Tena. El “merit” és dels qui varem votar a SI.

    De la resta de l’artícle, tot són opinions, a les que no hi tinc res a dir, malgrat ho vegi un xic tendenciós…

    Atentament

  2. L’autora de l’article no fa més que fabular. Qui ha sentit mai a Lopez Tena i a Bertran dir res en contra de Laporta abans de la sortida d’aquest? Ningú. Tot eren alegries entre ells fins que Laporta se’n va anar separant simplement perquè no sabia què fer al Parlament i, ell home d’acció, s’hi avorria, com ell mateix ha dit. Ara a l’ajuntament si li donen l’àrea d’esports, podrà bellugar-se en el camp que coneix. Però la incongruència d’anar amb ERC li costarà cara: l’electorat castiga les ziga-zagues tàctiques. Un símptoma: avui dia Laporta no atreu ni una sola càmera quan entra al Parlament. Pere, Solidaritat ja és un projecte sòlid i amb una militància organitzada, prou com per prescindir de crosses mediàtiques. I avui a Tarragona, com explico al meu bloc, farem assemblea conjunta amb RCat. Què us sembla?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!