Pere Meroño

Un violinista fa peu en una ciutat assetjada per tal de fer un concert. I vol, també, recuperar l’Amela Jensen. No sabem, d’entrada, de quin lloc es tracta. És, n’estem certs, Sarajevo quan la implosió de l’antiga Iugoslàvia del mariscal Tito. A més, un guia ajudarà l’Andreas a treure l’entrellat de determinades i fosques històries familiars.

No serà, però, aquesta l’única narració, se’n creuaran d’altres. Ben vives. Relats d’isolament. Pèrdua. Esperança. Mort. Vida entrebancada i difícil.

Tot de veus. Cartes. Membrances. Passejaran amunt i avall, davant dels nostres ulls, mirant-nos de fit a fit.

Escrit en una prosa elegant, ben bonica, amb diàlegs i descripcions d’allò més naturals, l’Eduard Márquez (Barcelona, 1960) ha construït una novel·la llegidora, sensible, directa, amb gran economia de recursos que ofereixen, però, el màxim. Que amb menys en donen més.

És el primer llibre que llegeixo d’ell. Amb tot sabia de la seva professionalitat, la feina metòdica i ben feta, el treball acurat, ric i amb traça de la llengua. Un català genuí que celebro. Tot al servei d’una narració prou travada i fresca.

Us el recomano. Em sembla un bon escriptor que encara pot assolir cims més enlairats.

– El silenci dels arbres. Eduard Márquez. 141 planes. Grup 62 –butxaca-. 9 euros. 1a edició juny de 2005. Barcelona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!