Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El gran Pasolini girà visita el 1961 a la Índia (…)
Hi anà del bracet de l’Elsa Morante i l’Alberto Moravia. De tot plegat, en sortí un agradós i ben interessant llibre.
Un text breu però intens. El gran poeta i director cinematogràfic friülès n’aplega olors, impressions, tasts, ullades. I ens ho posa a taula en una prosa alada, transparent i bonica. D’un lirisme serè i ben pastat.
“Y vacas por las calles: vacas que caminaban mezcladas con la multitud, que se acurrucaban entre los acurrucados, que deambulaban con los deambulantes, que detenían su marcha entre los que se detenían: pobres vacas, algunas pequeñas como perros, devoradas por los ayunos, con la mirada eternamente atraída por objetos destinados a una eterna desilusión. Era casi de noche y ellas se acurrucaban en los cruces, junto a algún semáforo, ante los portales en algún desordenado edificio público, montones negros y grises de hambre y desconcierto”.
Un llibre profitós d’un dels meus grans referents personals (a nivell cinematogràfic, literari, i ideològic). Un home valent, agosarat, trencador, que no es maridà amb res ni amb ningú.
Un paio honest, rebec, indòmit, enlluernador.
– El olor de la India. La crónica de una fascinación. (L’odore dell’India, 1990). Pier Paolo Pasolini. Traducció espanyola d’Atilio Pentimalli Melacrino. 119 pàgines. Hi conté també una entrevista d’en Renzo Paris a l’Alberto Moravia. Ediciones Peninsula-Grup 62. Barcelona. Febrer de 2006.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona tarda Pere,
D’en Pier Paolo en vaig saber justament per l’inductor del "meu" nom. Com a coincidència no deixa de ser curiós. Però mai he llegit res d’ell. Així doncs, em deixaré aconsellar per tu (com sempre…) per on començo?
Comentar-te també que estic llegint -ahir el vaig començar- el nou llibre de la Isabel-Clara Simó, "El Caníbal", de moment resto espectant. A la nit hi tornaré amb ell.
Au, bon cap de setmana
Miranda