L’inici del judici contra dos dels presumptes assassins, ha disparat els comptadors d’articles relacionats i el nombre de descàrregues a nivells sideralsssss (…)
El judici m’ha agafat totalment per sorpresa però amb una feina de plantació de llavors, d’articles, molts considerable durant la redacció del llibre i la seva fase post-publicació.
Avui dilluns, el meu bloc ha rebut més d’un miler de visites. Nou dels deu més llegits són monogràfics, parlen del llibre i del cas de Rosario Endrinal.
Curiosament, i dels articles al meu bloc de can Vilaweb dels dos llibres, n’ha obtingut més visites el de la versió castellana.
Per ara, i avui, 200 persones han descarregat, de franc, els dos llibres. Un 80% la versió en espanyol i un 20% la catalana.
De seguir la progressió de descàrregues dels dos llibres aquesta setmana podríem depassar, àmpliament, la recent marca del dia 13 d’octubre que parlava de 1.500 exemplars, tot assolint els 2.000.
El cas és que tot plegat, i no per esperat-desitjat, em fa rodar literalment el cap.
A banda de números i estadístiques, m’ha escrit en Jordi Cabré, de Comunicàlia, per filmar-me una breu entrevista que serà oferta per emissores de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.
M’han telefonat del programa “Las mañanas de Cuatro”, de la periodista terrassenca Concha García-Campoy, a l’emissora de televisió propietat de Sogecable, per demanar-me ajut en la localització de llocs i testimonis sobre la vida i la persona de Charo Endrinal, tal com vaig fer amb Tele 5 fa uns mesos.
He atès una trucada de Barcelona Televisió…
I també he tingut ocasió de fer una mica d’activisme telemàtic tot escrivint a “opinió” de l’AVUI.cat, 20 MINUTOS, QUÉ, ADN, LA VANGUARDIA, SOITU, LA RAZÓN, ABC, una nota sobre el meu llibre i l’enllaç de compra i descàrrega de les dues versions…
Així mateix, han tingut un important pes els articles publicats sobre el tema a Kaos en la Red, amb més de 2.000 visites en total, i creixent…
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una precisió sense més importància: la Concha Garcia Campoy és, que jo sàpiga, eivissenca, no terrassenca.
…Celebro que la feina ben feta, la del corredor de fons, tingui recompensa, ni que sigui en forma de visites i descàrregues.