Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Com és habitual, l’actor americà i realitzador nascut a San Francisco, acostuma a composar i tocar la música d’algun dels seu films. En aquest cas, parlem de l’excel·lent “Gran Torino”, n’hi posa la veu. I ho fa quan surten els crèdits, en finalitzar la pel·lícula. Una veu de vell, malenconiosa, trèmula, agònica -ara, sense el ferm i viril doblatge en català i espanyol d’en Constantino Romero-. De seguit, i sense solució de continuïtat, hi sentim la del jove i magnífic cantant que és en Jamie Cullum (…)
Crida: jo també compro música en Català!
Moments per recordar (la pel·li, la història, les actuacions, el vell Harry el Brut, reencarnat en polonès rondinaire i racista, en procés franc d’envelliment i autodestrucció… I la música, trista i sentida, al final, deixant una petja indeleble, com les que a mi m’agraden, trista i sentida).
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em fa gracia que la gent es sorprengui de que Clint eastwood cante, que no recorden La legenda de la ciutat sense nom (Paint your wagon)?, amb Lee marvim. Cas semblant es el d’Antonio Banderas, no recorden La corte del Faraon, amb Ana Belen? Mes prop de casa, saben que molts actors de El cor de la ciutat tambe fan altres coses?
Un actor ha d’intentat ser el mes polivalent possible, sino no te futur en un mon tan competitiu.