Pere Meroño

Nascuda (?)

el 1830 en terres arrabassades a Holanda i dotada per Anglaterra d?un monarca de sang, Bèlgica ha estat el domini, durant molt de temps, dels francòfons, dominants en el món cultural i econòmic.

Recordem, sinó, la Valònia de les mines i la siderúrgia, aleshores una puixança mundial.

L?Estat, la burgesia, l?aristocràcia, enraonaven francès tant a Valònia com a Flandes. Tot amb tot, als pobles del nord, els capellans forgen una cultura de la resistència. El moviment flamand acaba de néixer.

El 1940, Flandes col.labora amb el nazisme tot somiant que una Alemanya vencedora li atorgaria la independència. El moviment flamanc, però, és més fort que els seus torts. I el país tornar a néixer l?endemà de la guerra a partir d?una demografia amb un veritable miracle econòmic.

Curt, els pobres i negligits esdevenen els mestres i els dracs econòmics. Al llarg d?aquest període Valònia entra en una fonda decadència.

El 1932, Flandes aconsegueix la seva primera Universitat. El 1968 foragiten els francòfons de la facultat de Louvain als crits de "Wallen buiten!". Una gesta nacional és nascuda.

L?Estat federal de Bèlgica és la solució trobada per evitar la trencadissa.

Nota.- Aquesta article es basa en un d?en Claude Askolovitch publicat al número de 6-12 de setembre d?enguany de la revista francesa Le Nouvel Observateur.

– Web del Vlaams Belang