VARIACIONS
El món segons Pep Montes
Tasses d’Amor
Hem quedat en un cafè llustrós, polit, silenciós, amable, modernet, dels que no s’estilen a Pineda. I potser que ja sigui hora que comencin a estilar-s’hi. Les tasses, en diuen. Després d’una barra clara i assèptica, acompanyada de taules alineades sense estretors, l’extrem del local s’oculta a la vista del curiós i amaga la seva sorpresa principal: una zona amb butaques i sofàs que conviden a seure i a deixar passar l’estona sense pressa, amb la tassa i la tertúlia, sense pressió aparent per consumir. Xavier Amor encapçala la llista electoral del PSC per a les municipals a Pineda de Mar. És un candidat conscient de ser-ho, però més enllà de l’afabilitat necessària en tota campanya, trenca la correcció i recorda que més enllà de la posició política hi ha una història prèvia que parla d’una relació. Em deixa que recordi el Xavi, el noi inquiet que es va iniciar en la cosa pública fent de monitor, treballant amb infants i sumant esforços de vegades estèrils per pocs o inexistents calerons. M’afalaga i em fa confiança, i a canvi de l’agraïment no intenta dissimular les difcultats del moment que viu.
Quan ja ens hem escarxofat (jo més que ell) en un dels sofans espectaculars, em diu que està content, animat i esperançat. Vol ser l’alcalde de Pineda i se situa en un punt àlgid del seu recorregut de candidat, però no deixa d’explicar-me que el camí ha estat llarg i de vegades no gaire pla. La història del PSC de Pineda ha estat, des que Josep Lluís Fillat va deixar de ser alcalde tres legislatures enrera, tristota, faltada de nervi, vençuda per les circumstàncies i mancada de capacitat de reacció. Ara Amor ha protagonitzat la renovació gairebé completa. Ell, Santiago Macip (número dos) i Francisco Castro (número 7) són els únics que repeteixen, i s’acompanyen de fitxatges gairebé desconeguts per a la vida pública de Pineda però amb formació i capacitat tècnica, i amb gent jove que ventila les rèmores del passat. Fillat ha tardat massa a passar el testimoni, i segurament aquesta tardança (falta de generositat?) ha fet les coses més difícils als que arriben darrera d’ell i ha consolidat una mica més la imatge d’apatia que és gairebé cosubstancial a Pineda, al seu ajuntament i, no ens enganyem, a la seva vida associativa i cívica. Segurament també hi ha hagut velles glòries que han saltat de la llista amb no gaire estil i amb poques ganes. Tot plegat ha fet que, probablement, Amor hagi arribat a ser candidat amb una contesa electoral de retard. Però potser tampoc no està malament que abans de posar-se al capdavant del vaixell socialista hagi passat per una lesgislatura complicada, compartint govern amb el rival a batre (CiU) i bregant-se en la gestió municipal quotidiana.
El cas és que ara, passat el tràngol dels canvis a la direcció de l’agrupació local i a la llista electoral, tot bufa a favor del candidat. I, entre tasses, el Xavi trempat que jo coneixia deixa pas al Xavier Amor candidat que m’explica i em desgrana propostes electorals, pastilles del seu programa electoral que va fent públic a poc a poc a través del seu bloc. Està entusiasmat, i m’explica les propostes convençut, amb passió. Jo, que vinc del món de la gestió cultural, sé que una de les premisses fonamentals per fer funcionar els projectes és que els qui el lideren se’l creguin i transmetin aquesta sensació cada cop que en parlen. Sembla que Amor hagi fet seva aquesta norma. No diu que em vulgui convèncer, però no cal. S’hi posa de valent. Endevino una actitud generosa i entregada, un pèl ingènua, valenta i amb alguna voluntat (encara no gaire desenvolupada) transgressora.
Del seu discurs hi ha coses que no m’agraden. Més aviat, coses que hi trobo a faltar. No veig una proposta de política cultural clara i, fora d’algunes generalitats i d’alguna proposta puntual que intenta ser brillant, no acabo d’endevinar un nord per a aquest àmbit. Tampoc no em parla del vot contrari del PSC a fer entrar Pineda al canal públic de TDT de l’Alt Maresme, i això, francament, m’emprenya. Novament una oportunitat perduda per situar Pineda en la posició capdavantera que per grandària i potencial li correspon.
En la banda positiva situo una política urbanística nítida, en la línia de preservar espais públics, zones verdes, esponjar la trama urbana i respectar espais de protecció per evitar la massificació del ciment. Estic content de sentir-li dir aquestes coses i per aquesta banda veig que s’allunya amb claretat del tuf conservador del PP i de CiU. També m’agrada la voluntat i propostes lligades a la participació i a la voluntat d’escoltar i de crear mecanismes de reactivació de la vida ciutadana. Aquesta part del programa respira bé. I posa un èmfasi especial en els serveis socials. Increments d’ajuts, possibles beques, atenció especial a la gent gran, temes de mobilitat i millora d’equipaments socials existents i creació d’altres de nous. També té moltes ganes d’entendre’s amb els ecologistes. Parla de la depuradora, parla de preservar la vall de la riera de Pineda i de dotar aquests entorns d’espais d’esbarjo, educatius i de difusió mediambiental.
Buf. En la conversa s’escola una hora i mitja ben bona. A banda de les propostes que m’explica i dels records i sensacions antigues compartides, acabem formulant tots dos un desig comú: que torni a governar un equip d’esquerres. Ell pensa en una gran victòria del PSC. Jo penso en, com a mínim, un bon acord de forces d’esquerres, que s’equilibrin les unes a les altres i que evitin pactes devaluadors amb la dreta, més o menys tenyida de centrisme populista. Convenim a senyalar que el pitjor que podria passar és que CiU i PP sumin. Malament rai. Aquesta recepta ja l’hem tastat i el resultat va ser pèssim. Ens interroguem sobre les incògnites de les dues forces noves: 100 x 100 per Pineda (que probablement restarà vots a CiU), i la Cup (que potser restarà vots a ERC però que encara no té pes específic). Com sempre, el resultat d’ICV és una incògnita que dona poques esperances, i malauradament el PP torna a donar sensació de fortalesa després de quatre anys de còmoda oposició.
Estaria bé, molt bé, veure un alcalde diferent a Pineda. D’origen diferent, amb prioritats diferents, allunyat de l’endogàmic pinyol de l’autenticitat pinedenca (allò dels pinedencs de tota la vida, saben?). Ara per ara, aquest alcalde només pot ser Xavier Amor. Segurament (o inevitablement) amb l’ajut d’ERC. Ell, entre tassa i tassa, ha intentat convèncer-me que la seva és la millor opció. Jo no sé si, efectivament, és la millor. Però el que és segur és que ara mateix és la única que pot oferir possibilitats reals de canvi per a un municipi que els necessita amb desesper.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo tampoc ho sé, si és la millor opció. De fet, ningú que no sigui del partit ho sap. Jo també
veig poca claredat en les polítiques culturals, i per això també he
volgut fe un cafè amb ell. Com a mínim, m’escoltarà. I ho agraeixo.
Que no hi hagi un projecte definit des del principi sobre política
cultural pot ser que no sigui greu. El més important, crec, és que
escolti i recolzi les millors idees vingudes des del sector privat. A vegades,
l’únic sector capaç de transformar una societat tan complexe, i dormida, con
ho és la gent de Pineda.
Ho fem tots junts?