Una cosa em sorprèn, en mig de tanta eufòria pel bon joc de la selecció espanyola a l’Eurocopa: ningú no s’atreveix a dir que aquest estil tan lloat segueix fil per randa els paràmetres de joc que el Barça del Dream Team va patentar. Aquesta selecció juga de la mateixa manera que jugava el Barça de Cruyff, i sembla que faci por dir-ho en veu alta. Com que odiem la selecció espanyola, fins i tot ens sap greu dir que la tradicional i patètica “furia española” s’ha reconvertit en el “rondo” cruyfista.
I posats a riure, és divertit fins i tot observar els gestos de Luís Aragones quan dona indicacions als seus jugadors des de la banda: repeteix gairebé mimèticament aquell moviment compassat de les mans que feia Cruyff quan volia demanar fluïdesa en el joc, toc mesurat de la pilota i moviment constant de posicions.
El cas és que entre els que estan borratxos d’alegria per les victòries espanyolíssimes de la selecció i els que estan borratxos de ràbia perquè la selecció desperta passions també a Catalunya, ningú no acaba de reconèixer una sonada victòria del temperament (deixeu-me dir-ho així) català, que ha exportat l’estètica i l’ha emparentant amb l’eficàcia i el rendiment. El braó desraonat i l’esperit combatiu i ferèstec dels hispans s’ha transformat en aquesta Eurocopa i s’ha deixat seduir per la intel·ligència, la pausa i el plaer del joc.
I remato dient que els herois de la selecció no són pas de la Meseta, sinó catalans (Xavi, Iniesta, Cesc, Capdevila, Puyol), asturians (Villa), canaris (Güiza, Silva), bascos (Xabi Alonso), brasilers (Senna)… Els de matriu madrilenya estan fent un mal paper (Torres i Sergio Ramos) amb l’excepció de l’excepcional Iker Casillas, i ningún no recorda un equip que passegi la bandera espanyola amb tan poc pes dels madridistes.
Ja sé que revindicar coses assumides per l’espanyolitat fa lleig per als catalanets convençuts de la maldat intrínseca dels hispans, però a mi, què voleu que us digui, em fa gràcia que, també en això, ens acabin donant la raó.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ni són herois (només juguen a futbol) ni són catalans… Són uns espanyolots!
I això de l’estil català, què vols que et digui… No ho veig per enlloc.
A mi em reventen… Que se’n vagin a cagar!
Visca Espanya, visca Espanya! Quin fàstic, tot plegat!!!
Every body acknowledges that today’s life seems to be very expensive, however some people require cash for various stuff and not every person earns big sums cash. Therefore to get good credit loans and collateral loan will be good way out.