Diu Pere Macias, número dos de la llista de CiU per Barcelona a les eleccions generals, que si els fan "carinyos" allí, també els volen aquí. Missatge directíssim a Rodríguez Zapatero, al qual li volen deixar clar que un acord de govern amb CiU a Madrid hauria d’implicar desmuntar el tripartit. En essència, aquest és el missatge. Després ho poden explicar de forma més amable, i per això Macias no ha aclarit quina fórmula hauria de substituir el tripartit (sociovergència? germanor nacionalista entre CiU i ERC, tal com diu Lluís Foix? quatripartit?), però ha posat les cartes damunt de la taula amb contundència. Ha deixat anar un "Es pensen que som tontos?", que m’ha recordat el mític "però qui s’han cregut que som?" del President Pujol, i és que l’honorable ha creat escola. I en aquesta escola Pere Macias s’ha doctorat amb tots els honors, perquè avui s’ha mostrat sòlid, contundent, segur i molt còmode en el seu paper de substitut de Durant Lleida, ara que el democratacristià passa penes a l’hospital.
Això sí, el cinquanta per cent de l’espectacle ha quedat en mans de Manuel Cuyàs, el periodista que més es mou mentre pregunta, que gaudeix cosa de no dir punxant l’entrevistat, que l’interromp sense contemplacions quan l’altre intenta esquivar la seva pregunta, i que fa divertir de valent l’auditori. Cuyàs ha apretat Macias usant les contradiccions de discurs a CiU entre Jordi Pujol, Artur Mas i Duran Lleida i ha volgut obrir escletxa intentant que el d’Olot digui en veu alta si contemplen o no la possibilitat de pactar amb el PP. Macias, ben hàbil, ha liquidat les contraddiccions internes dient que els tres polítics que ha esmentat Cuyas són al Consell Nacional de CiU, que és on es decideix la política de pactes (¿?) i no ha dit que no pactaran amb el PP, però ha deixat anar que ho veu molt difícil "per no dir impossible".
Ara bé, allí on ha estat millor el convergent ha sigut en la defensa del sistema d’immersió lingüística. Ha fet història i ha recordat que aquest sistema neix d’un pacte entre Jordi Pujol i el PSUC de la transició i que consistia fonamentalment a garantir que Catalunya serà un sol poble i evitarà divisions, especialment les que comencin en el sistema educatiu. I l’home ha dit que només per aquesta simple raó val la pena seguir en política fins al final. Macias creu que la proposta lingüística del PP no és simplement populista, sinó una cosa molt més greu: és una proposta que trenca el pais. La única cosa que els salva, ha dit, és que ells mateixos saben que no ho aplicaran i que, per tant, és pur efectisme electoral "per guanyar vots a Albacete".
La pregunta més rellevant de Cuyàs que s’ha quedat sense resposta ha estat la que parlava de la polèmica sobre l’AVE. El d’El Punt pensa que no s’enten que un tema de "política local", com és l’itinerari que ha de seguir un túnel ferroviari en una ciutat, s’hagi d’usar per condicionar un govern estatal. Plantejat així, el tema és tremondo, és clar. Macias (quines taules, aquest home!) ha fugit d’estudi i ha fintat com qui no vol la cosa.
El paper de Lluís Foix en l’acte ha tornat a ser elegant, i ha mantingut la puntualitat extrema en els tempos. Però avui ha tingut especial feina a contenir un parell d’espontanis que, en el torn final de preguntes, han deixat anar una llista interminable de ximpleries, fora de to, inconvenients i allunyades de tot esperit ateneístic. Foix ha aguantat el xàfec amb parsimonia i elegància i quan ha pogut, ha tallat la diarrea verbal. En Cuyàs, però, més temperalmental, els n’ha deixat anar un parell de fresques. Després ha dit, fora de l’escenari, que sap perfectament qui són els dos "freakis" perquè són habituals d’aquesta mena d’intervencions, ha tret importància a l’incident i ha dit que aquestes ximpleries desllueixen el final de l’acte, que ha estat molt bé, i que, per tant, s’haurien de prohibir. Cuyàs dixit.
Veurem què passa demà, amb la ministra embarassada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Macias (quines taules, aquest home!) ha fugit d’estudi i ha fintat com qui no vol la cosa”
I que tal si la pregunta hagués estat sobre la seva opinió del adults que maltracten als seus fills?
A continuació, jo li faria la pregunta; i després d’aixó, quina explicació té vostè per les dues hosties que li va endinyar al seu fill de no més 6 anys, davant de la seva dona i la seva filla que miravan l’escena aterrorizatdes?
AH, el succès va ser a Cambrils i el moptiu que el nen s’havia pujat als columpios.