Tercera conversa de campanya a l’Ateneu, amb la cap de llista per Barcelona del PP, Dolors Nadal, i la sorpresa de comprobar que la imatge que ens transmeten els mitjans de comunicació deforma en excés la candidata popular i la fa injustament antipàtica, per sistema. La proximitat i el to de conversa volgudament buscat a l’Ateneu dona l’oportunitat d’explicar-se de forma pausada i cordial, sense interrogatoris agressius i punyents que deixen poc espai a l’explicació argumentada. I en aquest context hem vist que Nadal, al marge d’opinions polítiques, és més simpàtica del que sembla als mitjans, i gasta maneres més que correctes i fins i tot elegants. Potser la conclusió és que gestiona malament la pròpia imatge, i el consell que segurament no demana però que malgrat tot li donarem, és que es fixi en el seu cap de files, Mariano Rajoy, que tot i les propostes electorals tremendes que llança a l’arena política es presenta sempre amb un aire més moderat i raonable.
I és que potser l’Ateneu encomana alguna cosa, perquè Dolors Nadal va ser sòcia de la casa durant divuit anys, i avui mateix ha promès que tornarà a ser-ho. Si compleix la promesa, tindrà l’oportunitat de debatre més vegades amb un altre soci, Lluís Foix, que avui li ha dit amb tota claredat que li sembla que les propostes sobre immmigració del PP són populistes i perilloses, que la immersió lingüística ha donat bon resultat i no cal canviar-la i que el PP s’hauria de preguntar perquè a Catalunya sempre està a la contra de la immensa majoria i a la defensiva. I Nadal s’ha defensat. En alguns punts amb més gràcia que en d’altres. Ha dit coses gruixudes, però com que són les habituals en el PP, tampoc no sorprenen.
Per començar s’ha negat per enèsima vegada a explicar com ho faria per garantir el dret que el PP vol assegurar als pares castellanoparlants per tal que els seus fills puguin cursar, si ho desitgen, l’ensenyament en castellà. Ha dit que cada comunitat autònoma ha de decidir com aplica la norma i que, per tant, no és ara el moment de proposar fórmules concretes. Al govern estatal el que li toca és garantir que "la llibertat" serà respectada també en temes lingüístics. Tot plegat per no haver d’explicar que la única manera d’aplicar de debó la proposta del PP és segregar aules separant alumnes catalanoparlants i castellanoparlants. O sigui, el doble sistema educatiu del qual hem fugit sempre per incivilitzat i socialment explosiu.
Nadal ha tingut una bona sortida quan ha dit que Esperanza Aguirre ha dit públicament que està disposada a garantir que els infants catalanoparlants que visquin a Madrid podran cursar l’esenyament en català. Però Lluís Foix ha estat ràpid i enginyós quan ha dit que, efectivament, la Aguirre ha dit fins i tot en quin centre ho farien: l’escola José Tarradellas. Ha estat la única vegada, però el públic ha rigut sorollosament.
Alex Salmon (director de El Mundo a Catalunya) li ha fet part del discurs a la candidata, quan ha tret el tema de l’aplicació de la llei de política lingüística relativa a la retolació dels comerços, dient que a Catalunya multem els qui anuncien el seu negoci en castellà. Els que tenim un cert respecte per la veritat sabem que això no és cert, i que les multes no s’imposen per retolar en castellà sinó per no retolar en catàla. Que retolin com vulguin, mentre es garanteixi que també ho faran en català. Aquest és un dels arguments més demagògics i més repetit darrerament en relació a les qüestions lingüístiques, però sorprenentment qui més l’ha defensat no ha estat la Nadal, sinó el Salmon.
La Nadal ha posat un exemple que volia ser simpàtic i que, segons diu, sempre explica Daniel Sirera, president del PP a Catalunya. Segons la candidata, Sirera afirma que a Madrid algú podria posar un rètol en un comerç que digués "Aquí es venen bolets", i no tindria cap problema, però que a Catalunya, amb l’actual estat de coses, ningú no podria posar un rètol que digués "Aquí se venden setas", perquè seria multat. Ningú no ha rigut, que jo recordi.
Més coses: Salmon li ha preguntat si, atesa la mala gestió que va fer el PP de la crisi immediatament posterior a l’atemptat de l’11M i que els va costar el govern d’Espanya, no hauria estat millor deixar Angel Acebes en una segona fila durant quatre anys, i evitar situar-lo com a secretari general del partit. Aquí Nadal ha fet una defensa sense matisos del seu correligionari i ha assegurat que ha estat un encert situar Acebes al capdavant del partit, i que a Catalunya en tenim una visió distorsionada. "Tots els catalans haurien de poder fer un cafè amb Angel Acebes i veurien com és realment". Home, a Acebes se li girarà molta feina si ha d’anar fent cafès amb tots els catalans, però em permeto dubtar, fins i tot en el cas que arribés a fer-ho, si ens canviaria substancialment l’opinió.
Àlex Salmon ha hagut de marxar un quart d’hora abans de finalitzar l’acte perquè ha de participar en el 59 segons de TVE Catalunya, que posa avui davant de les càmeres el conseller Ernest Maragall (ho deuen estar fent exactament mentre escric aquest post). Abans d’acabar, en el torn de preguntes, s’ha desvetllat la identitat popular de quatre o cinc socis de l’Ateneu assistents a l’acte que, per contradir la idea que ser del PP a Catalunya és complicat, se n’han autorpoclamat votants. A la fi, quan ha baixat de l’escenari, l’han envoltat i amb prous feines la deixaven marxar.
"Disculpi, disculpi, però he de marxar perquè he quedat amb Esperanza Aguirre." Apa, al pont aeri!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!