Tot sovint, els millors escrits no són pas obra de periodistes o d’opinadors de prestigi. La idea més simple pot servir per explicar amb la màxima eficàcia una situació determinada, i sobren les piruetes dialèctiques. I com a mostra, la confrontació de dues percepcions oposades a partir d’una mateixa idea. D’una banda, la de l’excels opinador Antoni Puigverd i la d’un lector de La Vanguardia, de nom Josep M. Camell. En el diari d’avui, Camell refuta una sofisticada proposta dialèctica de Puigverd amb una idea senzilla però demolidorament eficaç, exposada en una carta al director. No cal donar-hi gaires voltes: reprodueixo la carta.
¿’Ajedrez brillante’?
Antoni Puigverd, en primer lloc vull felicitar-lo pels seus articles en aquest diari i, a més pel seu sentit comú en tots els seus raonaments. Però va patinar el 13/XI/2006 en el titular del seu article: "Ajedrez brillante y miope". Els escacs, si són brillants, no són miops i, si són miops, no són brillants. Pel seu coneixement, li diré que hi ha molts jugadors cecs que juguen brillantment a escacs.
Seguint la comparació de la situació política actual amb els escacs, que és del que anava el seu article, s’hauria de fer d’una altra forma: CiU tenia una partida en la qual dominava tot el tauler. El tripartit no tenia caselles on col·locar les seves peces. En aquestes posicions, o fas un sacrifici d’alguna peça o et vas morint de mica en mica. El tripartit fa el seu sacrifici i CiU, sense valorar la posicó (miopia), es creu que té la partida guanyada. En escacs, guanya el que fa mat al contrari, i no el que té més material sobre el tauler. El mateix ha passat a Catalunya.
JOSEP M. CAMELL JANÉ
Reus
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!