VARIACIONS

I no us penseu que és poca cosa. Parir, de fet, és un acte sublim, la màxima expressió de la creativitat, ja sigui en mans de les dones si fem cas al sentit estricte, ja sigui en mans dels impúdics que gosem mostrar al petit món que ens envolta les quatre idees i pensaments que som capaços de…… parir. I per això està bé la recomanació que m’ha fet aquest mateix vespre Ramon Alcoberro, aquest campió de la divulgació de la filosofia i opinador omnitemàtic. Em deia Ramon, assegut en un sofà modelat per infinitat de culs desvagats de l’Ateneu Barcelonès, que he d’escriure amb més freqüència en aquest bloc meu. Cada dia, vaja. Un parida diària, com a mínim. Un acte de modesta creació cada dia, per exercitar els músculs de la dialèctica cibernètica que és, al cap i a la fi, la mateixa de sempre amb un mediador maquinari.

Ho intentaré, Ramon, però no prometo res. La meva resistència física arriba gairebé al límit quan m’assec davant de l’ordinador després d’una jornada laboral, després de deixar els dos dimoniets que corren per casa literalment colgats sota dels llençols, després de perpetrar un sopar ràpid i habitualment poc recomanable dietèticament parlant, després de comentar les novetats i tafaneries del dia amb la meva Elion. Ja sé que tot això són excuses de mal pagador, però alguna cosa he de dir per dissimular el fet incontrovertible que la meva afició a la blocomàquia és encara justeta, esporàdica i molt vol·luble.

De moment, aquí tens el meu petit homenatge a la lectura compassiva que de tant en tant fas d’aquest racó de la xarxa: et linko, Ramon. O potser hauríem de dir: t’enllaço, Ramon. Quina parida!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!