pepcanals

Tot va començar a final del 2007 i encara no tenim clar quan acabarà, els més optimistes diuen que en el segon semestre del 2009 notarem la millora, els altres diuen que ens queden dos anys bons de patir, a continuació deixo algunes reflexions sobre el que està passant sota el meu punt de vista.

Sembla que ningú dubte de que estem en la pitjor crisis econòmica en molts anys.

Després de més de trenta anys en el mon financer puc afirmar que aquesta es la pitjor en aquests trenta anys.

Mirant cap el darrera no tinc clar quan va començar exactament. Està clar que no es pot donar una data concreta, però també es cert que els primers símptomes els vaig viure quan a final del 2007 una entitat financera li tallava el crèdit a una persona que estava fent una promoció de tres cases en un poble del nord del Maresme.

En el primer semestre del 2008 varen anar notant-se diversos situacions que feien pensar que la cosa anava molt en serio i tot el segon semestre d’aquest any ha estat un continu de males noticies.

Per la meva feina sempre m’ha interessat l’Economia i en els moments de més interès començava la lectura del diari, habitualment LV, per les planes econòmiques.

Actualment ho deixo pel final perquè l’esmorzar no em senti tant malament, si bé es cert que l’Economia està tant de moda que des de les primeres pàgines es inevitable anar desmoralitzant-se.

El pitjor del cas es que el que un dia es blan, l’altre es negre. Tothom té receptes i solucions però tothom critica les dels altres, es difícil arribar a un consens.

Veiem el que podem llegir en un dia qualsevol.

Publications (nom inventat) reduirà la seva plantilla en 5.000 persones, amb aquests acomiadaments el sector passa a tenir 40.000 acomiadaments.

L’empresa DC va presentar el passat dimarts concurs voluntari de creditors, DC estava lligada al naixement i consolidació d’aquest tipus de negoci en el nostre país.

Obama rebrà un informe diari sobre la marxa de l’economia, i la crisi econòmica rebrà la mateixa atenció que la seguretat nacional.

En la secció de les cartes dels lectors sovint trobem lectors que es queixen de com es fan servir els diners públics, possiblement els que han decidit aquestes despeses podrien respondre justificant que el profit que s’en pot treure posteriorment compensa de forma clara la despesa.

Així trobem un lector que es queixa del cost de les ambaixades o delegacions catalanes a l’estranger, un altre de que en la gala dels premis Gaudí, els “canapes” i el cava, amb diners de TV3 i del Departament de Cultura, anessin a mans plenes.

Un tercer es queixa de que el Govern (o l’Estat mai ho tinc clar) ha injectat milions d’euros al sistema bancari per facilitar les concessions de préstecs a famílies i/o empreses, i que aquests diners no arriben al sistema.

En aquesta part de l’exposició no estic massa d’acord, per la part que em toca. L’Entitat on treballo segueix concedint préstecs, de fet malgrat haver baixat de manera molt considerable la concessió d’hipoteques, bàsicament perquè no es sol·liciten, en el 2008 hi hagut un increment superior al 10%. El que en la realitat ens trobem es que en una situació en que la morositat està en uns percentatges que jo mai havia vist, quan s’estudia una operació es fa amb uns paràmetres de risc que estaven a tots els manuals, però que en els darrers anys semblaven haver-se oblidat.

A més en el cas de les petites empreses, un factor que ens frena molt es el tant per cent d’impagats que la mateixa empresa que ens demana el risc està rebent.

On si estic d’acord es en la segona part de l’exposició d’aquest tercer lector, quan es pregunta si quan els partits demanin finançament tindran tantes dificultats i si en cas d’impagament les entitats seran tant estrictes com ho son ara amb els morosos a la força.

Més endavant la persona més veterana de LV, no cal dir noms, fa aguna reflexió que al meu entendre precisa d’alguna puntualització.

Així diu, els nocius efectes de l’especulació immobiliaria, que el govern no va saber o no va voler aturar. Per què diu govern en singular? No han estat diversos els governs que han actuat en els darrers anys sense grans diferencies en les maneres.

Per fi arribo a les pàgines econòmiques i la primera que em trobo es que una multinacional ha guanyat un 44% menys l’any 2008. Jo penso que qui col·loca la noticia hauria de ser més optimista i donar un cop de ma a la moral dels lectors. El titular hauria d’haver estat, N va tenir un benefici net de 3.988 milions d’euros, i en tot cas deixar la rebaixa pel desenvolupament de la noticia, d’aquesta manera els que llegeixen o llegim els titulars no llegiríem no més la part dolenta de la noticia i la nostra moral, tant important en aquests moments sortiria reforçada.        

Passo pàgina i trobo una noticia que em sorprèn, l’entrada del Estat en algun banc o caixa espanyols està cada dia mes a prop. Ara resulta que com les entitats dels altres països han rebut capital públic, ara les nostres entitats estan pitjor. 

Però el més preocupant es el que es diu unes línies després. Alguns bancs i caixes podrien necessitar una injecció de capital per problemes de solvència derivats d’una mala gestió. Si això es veritat, cosa que no dubto ja que en més d’una ocasió ho he sentit a persones suposadament enteses en la matèria, que espera el Banc d’Espanya a intervenir, a que la situació hagi empitjorat?

Hi ha un altre motiu per aquesta re capitalització. Les entitats espanyoles solvents han estat capaces d’afrontar la crisis amb els seus propis mitjans, mentre entitats estrangeres però competidores directes en el mercat nacional, ING, han rebut importants ajudes del seu govern, i a sobre tenen la barra de presumir de manifestar (pàgina web) que la injecció de diner públic es un dels seus principals valors. Es també el cas del D.Bank que esta fent ofertes pel passiu en la línia del ING.

Bé deixem, per una estona els bancs, i veiem el que diu el Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El nostre, Catalunya, dèficit fiscal, que per entendre’ns es la diferencia entre el que donem al Estat i el que rebem es d’un 10% del PIB. Això vol dir que estem al capdavant de les regions contribuents netes, som una regió rica d’un país comparativament pobre. Això ens ha portat, per exemple, a un baix stock de capital públic en infraestructures, en les que el nostre retard es considerable.

El pitjor de tot, com diu el degà, es la convicció d’una part important, jo diria molt important, de la societat espanyola creu que Catalunya té un tracte privilegiat.

També m’ha sorprès que dins d’una noticia que parla dels afectats de “Madoff” hi ha un venedor ambulant que l’any 2003 li va tocar la loteria i va posar tots els seus estalvis, 325.000 euros, en fons afectats. Sembla que no es tant cert que aquest cas no més havia perjudicat a grans inverssors. 

Per cert B (un banc “petit”) també ha guanyat un 30% menys, però ha guanyat 252 milions d’euros. Novament la mala noticia es el titular.

Fa uns mesos en una reunió amb companys vaig dir si hi havia algun problema si un any es guanyava menys que l’anterior, la conclusió que vaig treure es que dir això no era políticament correcte, o sigui que calladet ets mes maco.

Ja per acabar un D.G. d’una gran entitat alerta de que l’increment de la morositat pot reduir la capacitat de les entitats financeres per donar crèdit. O sigui que no solament degut a la morositat els nostres criteris son més de llibre, sinó que a més ens està condicionant la capacitat de concessió. 

Tot això era ahir, però avui la cosa continua, el Regne Unit ha entrat formalment en recessió, una companya sur coreana ha tingut, aquesta si, pèrdues per primer cop, un fabricant alemany de chips es declara insolvent i la més greu per nosaltres l’atur ja afecta a 3,2 milions de persones.

Bé me’n vaig a sopar i al cine, al menys posaré el meu gra de sorra perquè el sector de l’hostaleria i oci no noti la crisis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!