En
Zapatero fa temps que ho té clar. Els catalans els hi podem anar
donant llargues que la sang no arribarà al riu.
Mentre el “show” del Estatut i del finançament es va allargant sense que hi veiem el final, el president ha decidit canviar uns quants dels seus ministres i amb el canvi els catalans cada cop ho tenim més complicat i difícil.
Per començar tenim una ministre de Cultura que, en el seu moment, va manifestar la seva simpatia per “El Manifiesto por la Lengua” que recordem que comença dient:
Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la lengua castellana, la única lengua juntamente oficial y común de todos los ciudadanos españoles
Qualsevol ciutadà que visqui a Catalunya pot comprovar que el castellà a Catalunya gaudeix d’una bona salut i que si hi ha alguna llengua amb problemes aquesta es el català.
Així dons tenir com a ministre una persona que simpatitza amb l’esmentat manifest no dona massa bon rotllo.
Per altre part sembla cada cop més clar que l’estratègia del PSOE es recuperar els vots espanyolistes que en el seu moment va saber captar el PP. Es tracta de persones que no tenen una ideologia clara respecte a la dreta o a l’esquerra, ja que per sobre de tot son espanyols.
De moment el pacte a Euskadi va en aquest sentit. Es democràtic arribar a governar un país gracies a deixar fora de les urnes a un important col·lectiu?. Jo crec que no, però un cop més en política el fi justifica els mitjants.
Les maniobres polítiques acostumen a ser maquiàveliques i sembla que en Zapatero en això es un artista. Diuen els entesos que quan va tancar el pacte de la deute històrica amb el govern andalús ja sabia que l’etern Manuel Chaves seria l’encarregat de treure tot el suc al pacte amb el PP i, sobre tot, a fer més difícil el tripartit català, fins i tot arribant, si cal, a provocar unes eleccions anticipades a Catalunya.
Per acabar-ho d’adobar l’aeroport de Barcelona, a punt d’estrenar les noves instal·lacions, seguirà sent gestionat des de Madrid. Que es pensaven aquests catalans?. En toc cas els hi cedirem unes rodalies en un estat lamentable i que no es queixin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!