pepcanals

Tot canvia i la relació entre avis i nets no es una excepció. Ara es pot veure sovint com els avis viatgen amb els seus nets i es produeixen situacions força divertides i que un avi pot ?suportar? millor que un pare amb altres objectius i obligacions amb els menuts.

(continua)

Les meves netes Alba i Clara varen fer sis anys els dies 29 i 30 d?agost i els avis vàrem decidir que el seu regal fos passar sis dies a Alcúdia (Mallorca) on viu el nostre fill petit des de fa quasi tres anys.

Viatjar amb dues nines de sis anys es una delícia, que a cops esdevé tortura, plena d?anècdotes.

L?Alba i la Clara tenen dos caràcters molt diferents. La primera es oberta, dominant, tot ho sap i sinó s?ho inventa, pot passar del plor al riure en dècimes de segon. La Clara es més tranquil·la, observa i calla, sempre està a l?aguait perquè no es superin els límits que ella ha establert.

Quatre dies abans del viatge vàrem tenir un cert neguit ja que totes dues tenien el passaport caducat des de el juny. L?havien tret el juny del 2004 arrel del primer viatge a Alcúdia i els nens no més el tenen per dos anys. Marxaven un dijous i el dilluns era el primer dia del nou passaport electrònic amb el que no el feien al moment.

El vol cap a Palma era a les 6?50h. del matí i quan estaven a la cua per embarcar l?Alba va comentar amb veu alta, ?mira que si veuen que tinc el passaport caducat? i la Clara que no volia ser menys, ?dons jo també?. La puntada de peu de la iaia per fer-les callar va ser automàtica. Finalment no hi va haver cap problema, el cert es que portaven el Llibre de Família i una carta dels pares amb signatura compulsada.

A continuació varen pujar en un autocar d?Iberia que les havia de portar fins l?avió i una Clara compungida va dir: Què anem a Mallorca amb autocar?.

Aquestes dues primeres anècdotes han estat explicades a tota la família per l?Alba, que de ben segur no sap perquè, però si sap que fan riure quan ho explica.

El mateix passa quan expliquen una anècdota del any passat. Estaven elles dues amb la iaia el tete (oncle) Jordi esperant a la promesa d?aquest. Com trigava en Jordi va comentar que estava molta estona per pentinar-se. Les nenes encara no coneixien a na Margalida i quan va pujar en el cotxe i aquest va posar-se en marxa la iaia va dir que abaixessin el vidre ja que feia calor. L?Alba va dir: ?si home amb el que ha trigat per pentinar-se ara farem que es despentini?, la Margalida encara no s?ho creu.

El diumenge dos cosins de la Margalida feien la primera comunió i quan anàvem cap a l?Església les dues anaven amb els regals discutint sobre la sorpresa dels regals i l?Alba li retreia a la Clara que ella un cop havia desvelat el secret d?un regal d?aniversari a una amiga i que això no es fa. La Clara es defensava dient que era petita i que no ho sabia, la discussió estava en un punt sense sortida i la Clara li va dir: ?Saps que, aparquem aquest tema?. No em vaig equivocar al deduir que es el que escolta a casa seva quan hi ha alguna discussió.

Na Margalida els hi va regalar, entre altres coses, una llibreta per anotar coses i aviat vaig descobrir la seva utilitat. Després d?una de les inevitables discussions l?Alba li va dir a la Clara que mai més jugaria amb ella. La Clara molt seriosa em va dir que no li preocupava ja que després no ho recordaria, aleshores l?Alba li respondre, ?si que ho recordaré ja que m?ho apuntaré a la llibreta que ens han regalat?, el problema es que encara no sap escriure.

Les jornades en el Parc Aquàtic en que treballa en Jordi han estat intenses, el darrer dia vaig arribar a comptabilitzar fins a vint pujades i baixades seguides d?un dels tobogans. Però es que abans ja havien estat vint minuts a la piscina d?ones i havien estat penjades del ?jump? un munt de temps. Quina enveja!

Els quatre primers dies cada cop que anaven a dinar la Clara volia sopes. El cinquè dia vàrem anar a un xinès on per fi hi havia sopa de pollastre i fideus, aleshores la Clara va dir que ella no volia sopa, que volia arròs, evidentment els hi vàrem demanar una de sopa i una d?arròs.

El fet de portar-se no més un dia i vestir de forma similar amb conjunts fets per la iaia, feia que quasi tothom es pensés que eren ?gemelites? com diuen a Mallorca.

Les ?gemelites? són com esponges, tot ho volen saber i controlar, no varen parar fins que varen aconseguir que pagués 30? per una volta amb un carro tirat per un pobre cavall, al més vell estil turístic.

Bé han estat sis dies en el que ha quedat comprovat que una cosa es viatjar amb els fills i l?altre amb els nets, les relacions acostumen a ser més relaxades si bé la paciència de la meva dona ha estat en el límit ja que ella les ha ?patit? sis dies les vint-i-quatre hores, jo vaig arribar al acabar el tercer dia. El primer dia després de la tornada passejant sola per Argentona es notava estranya al no haver d?anar dient, ?Alba vigila?, ?Clara passa ràpid?.

Ara comencem ja a pensar que passarà l?any que ve quan la Berta ja tingui 4 anys i l?Eudald 30 mesos. Podrem amb tots quatre?. Crec que necessitarem que altres avis col·laborin.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!