pepcanals
l'internauta d'Argentona
El llarg camí del Adeu
Periòdicament escric sobre coses que tinc en el cap i el darrer cop, fa quasi bé mig any, acabava escrivint:
“El país està en uns moments complicats, el TC segueix discutint sobre un Estatut que a molts catalans ens sembla curt i que el que volem es marxar d’Espanya, actualment fins i tot hi ha en marxa una consulta popular sobre l’autodeterminació, per què no se li pot dir independència?”
A la fi “l’esperada” sentència del T.C. es va produir a final de juny, podeu llegir una primera anàlisi del dia 29 de juny a Vilaweb:
Com no podia ser d’un altre manera, l’Estatut votat en referèndum, després d’una primera retallada, pel pactes polítics, ens deixava en una situació encara pitjor que la del anterior Estatut.
El poble català, convocat per la societat civil des del Òmnium Cultural:
es va manifestar multitudinariament, el 10 de juliol (dissabte) pel centre de Barcelona omplint el Passeig de Gracia des de la Diagonal a la Gran Via i molts dels carrers propers.
Jo hi vaig assistir personalment amb un dels set autocars que varen sortirdes d’Argentona i en companyia de la meva jove Teresa i els nets Alba i Eudald.
La majoria de les fonts accepten que es varen manifestar més d’un milió de persones.
Vaser una festa on el que més cridava l’atenció era la diversitat de la gent. Avis, pares, nets, gent vestida molt correctament, altre més del poble, una diversitat total i que feia patxoca.
El que més vaig sentir va ser el crit d’Independència, “Som una Nació, volem un Estat”, i pel Dret a Decidir.
Varem tornar cap a casa convençuts d’haver viscut una jornada històrica que faria repensar-se la política als partits, els seus líders es varen posar al davant de la manifestació, sortir a la foto era l’important.
Malauradament ben aviat varem tornar a la realitat, el poble s’havia manifestat clarament però els polítics estaven pensant en les seves prioritats, les eleccions del novembre, uns per aconseguir acabar l’anomenada travessa del desert, CiU, altres cercant la manera de que el vaixell no s’acabés d’enfonsar, tripartit.
Obviàment els dos partits espanyolistes, PP i Ciutadans, no hi varen ser presents.
El 25 de maig s’havia presentat al Parlament la IP (Iniciativa Popular) per fer un referèndum sobre el nostre dret a decidir. El 8 de juny la Mesa la va admetre a tràmit.
Dons bé, la mateixa setmana en que el poble s’havia manifestat de manera clara i contundent basant-se en el dictamen del CGE, Consell de Garanties Estatutàries, el Parlament, va tombar la proposta.
Segons diu en el seu Bloc personal l’Ernest Benach hi va votar en contra, però a continuació es va presentar una ILP i en aquest cas per motius legals va votar amb la resta de partits.
O sigui mentre ERC no acceptava la sentència del TC, per motius legals, votava en contra d’una ILP a favor de la independència.
El 16 de juliol en el mateix bloc d’en Benach un tal Enric escrivia:
Estem més pendents de les crítiques que ens puguin fer els altres partits que no del que vol la majoria de gent. Crec que fa anys que ens estem allunyant del poble, que sempre ha estat la nostre font d’inspiració. És per això que també calen gestos, gestos que ens permetin recuperar la distància abismal que tenim vers aquells que ens veuen o veien amb simpatia.
En Benach un dels polítics destacats d’ERC ho va intentar justificar. Ara ha dimitit del seu escó pels resultats electorals 4 mesos després d’aquesta justificació.
Dos dels impulsors més destacats de la iniciativa varen ser, Alfons López Tena de CiU, i membre del Consell del Poder Judicial per aquest partit, i Uriel Bertran d’ERC, ambdós membres actius de les Plataformes pel Dret a Decidir decidien deixar els seus respectius partits.
En els següents links teniu les opinions per escrit de l’Ernest Benachi la rèplica de l’Alfons López Tena.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173260/#comments 14/7/2010
http://in.directe.cat/alfons-lopez-tena/blog/3990/credibilitat-i-enganys-replica-a-ernest-benach
15/7/2010
La reacció no es va fer esperar i el 20 de juliol, en Joan Laporta, l’Alfons López Tena i l’Uriel Bertran, fan una crida per la independència i conviden a totes les forces polítiques catalanes a adherir-se.
http://www.solidaritatcatalana.cat/qui-som
És per tot això, que en aquests moments tant excepcionals de la nostra història fem una proposta a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya,a la societat civil del nostre país, i a les organitzacions polítiques catalanistes i especialment als seus militants. Ens estem referint a: Convergència Democràtica de Catalunya CDC,Esquerra Republicana de Catalunya ERC,Esquerra Unida i Alternativa EUiA,Iniciativa per Catalunya Verds ICV,Unió Democràtica de Catalunya UDC,Candidatura d’Unitat Popular CUP,Entesa pel Progrés Municipal EPM,Reagrupament RcatiDemocràcia Catalana DCat així com a d’altres partits i a tots els moviments socials que pensen que Catalunya ha de ser un Estat. A tots ells, els proposem unir-se en una gran coalició, LaSolidaritat Catalana per la Independència, i els proposem fer-ho amb els compromisos següents:
1)Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el compromís de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura(2010-2014).
2)Constituir el Govern de Catalunya per organitzar el procés cap a la creació de l’Estat Català en el si de la Unió Europea.
La crida no va tenir efecte però “Els tres mosqueters” es varen posar a treballar i en quatre mesos han aconseguit 4 diputats que ens representaran en el Parlament.
Els que em coneixen fa temps saben que sempre he sigut catalanista, ho vaig ser votant CDC en els primers anys d’en Pujol, més tard votant a ERC creien que era una via més ràpida per arribar a un estat federal o no. Decebut quan varen pactar amb el PSC-PSOE pel que em vasemblar era acceptar les regles espanyolistes, vaig deixar de votar o ho vaig fer en blanc.
Quan SI (Solidaritat per la Independència) va fer la seva proposta em vaig tornar a il·lusionar i ràpidament m’hi vaig adherir.
Vaig participar activament en les esmenes al Manifest electoral, presentant tres propostes, una va ser acceptada.
Vaig assistir personalment el 24 d’octubre a la primera Convenció Nacional, amb 1500 adherits més, on es va aprovar el Manifest Electoral.
Dins de la meva disponibilitat de temps he fet campanya a favor de SI i he col·laborat, el que he pogut, amb SI d’Argentona on viu el candidat número 14 de la llista electoral de Barcelona.
El resultat electoral es pot considerar bo, pels escèptics molt bo, pels optimistes dolent. Però, què es podia esperar d’una coalició que tot just tenia quatre mesos?, que no ha tingut cap suport en els mitjans de comunicació, en Laporta ha sortit més en mitjans de fora de Catalunya que en els més importants del país, que ha tingut que compartir idees amb una altre opció que ha acabat fracassant, Reagrupament, i que ha disposat de molt pocs mitjans econòmics, així el material electoral arribava els darrers dies de campanya i el cava de la trobada d’Argentona l’havíem de portar els solidarisargentonins. Per cert a Argentona 279 vots i un 4’2%.
Ara esperem que els 4 mosqueters facin una bona feina i la seva tasca ens porti nous simpatitzants, en definitiva vots, per un futur lliure per Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!