Davant d’aquesta situació complexa, hi ha partits democràtics que per interessos electorals juguen amb l’ambigüitat, que és una manera de dir que juguen amb foc. Penso directament en Convergència Democràtica, que en diu una de freda i una de calenta. Felip Puig fa campanya pel sí. Artur Mas afirma que si es fes un referèndum amb totes les garanties, Catalunya optaria per ser espanyola, i que per això és millor no fer-lo. Lluís Recoder diu que la consulta del 13-D és un gest estèril que no porta enlloc i que el que caldria fer són gestos que ens permetin realment avançar. En què quedem? No es pot tocar campanes i anar a processó.
Ara toca la defensa de l’Estatut. El seu desenvolupament ens ha de portar encara més autogovern i ens ha de posar a les portes d’un model federal d’Espanya en el marc de l’Europa federal que s’està construint. Els que vulguin apostar per una altra alternativa, més ràpida o més rupturista, que ho expliquin primer, que ho incorporin després a un programa electoral i que acceptin finalment el veredicte de les urnes. En democràcia, les eleccions, són l’única font que dóna validesa i viabilitat a un projecte polític de país.
Mercenaris a sou de l’unionisme.
Tot i que no tenen arguments més enllà de la intoxicació, la difamació i la manipulació.
Parlen de l’autogovern i l’estatut, quan tots sabem que fan trampes, no hi haurà augment de l’autogovern, ans al contrari el govern del PSOE elaborarà lleis que envairan competències,com han fet fins ara.
Els considero autèntica escòria, és fort, però utilitzen arguments que semblen coherents per tal de desmuntar la Generalitat.