pepcanals

Segon acte de http://www.argentonadretadecidir.cat

i en aquest cas el convidat ha estat en Francesc Ribera (Titot)  http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ribera

Al ser dijous ho tenia just per arribar a l’hora i en aquest cas l’habitual retard en el començament dels actes m’ha permès arribar just al començament.

Aquest matí en Titot ha estat present en l’acte del Manifest de suport a la consulta sobre la independència http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/Manifestconsulta.pdf

acompanyat d’altres artistes com Sergi López o Joel Joan.

Podeu veure el vídeo a
http://documents.vilaweb.cat/video/files/200911/26_consultafamosos/consultafamosos.mp4

El Saló de Pedra no estava tant ple com el dia de la Patricia Gabancho, però deu ni do, una cinquantena de persones hi estaven presents.

Abans de començar s’ha comunicat que a partir del proper dissabte es podrà emetre el vot anticipat, sembla que no caldrà esperar al dia 13 per votar i també s’ha recordat que manca gent per organitzar correctament la consulta del dia 13.

Després d’una breu introducció per una de les companyes de la organitzacióen Titot ha començat la seva intervenció, deixant clar que des de l’àmbit cultural també es pot exercir la desobediència. Els artistes que no estan dins del circuit comercial i no tenen accés al gran públic acostumen a ser mes actius, i ha recordat una frase d’un artista amic seu, que diu: “Un artista per anar bé ha de ser pobre.”

A partir d’aquí en Titot portava un guió escrit que finalment he interpretat, per les seves paraules, que si deixa lliure els seus pensaments pot fer volar molts coloms i encara hi seriem.

Es important parlar de la il·lusió que mou a tots els catalans que estan desitjant que arribi el dia 13 per dir la seva, la mateixail·lusió que es va viure en els carrers d’Arenys de Munt el 13 desetembre.

Seguint el guió, abusant un pel de la lectura dels papers que portava escrits, ha fet una mena de faula dels jocs infantils i juvenils, en els que sempre hi havien uns personatges que dominaven la situació i ho manipulaven tot. Per trencar aquesta dinàmica s’ha de ser valenti si volem jugar a la botifarra en lloc del Monopoly ho hem dedesitjar i fer amb fermesa.

Arenys de Munt va fer el canvi de joc, i això ha obert els ulls a molts catalans que han volgut que en el seu poble també es canvii de joc.

En ZP deia que no creia que la consulta de Arenys tingués un efecte dominó, un cop més la va encertar.

EnTitot va estar el 13 de setembre a Arenys de Munt i d’aquella jornada ha tret cinc reflexions o lliçons.

1. Va ser un encert fer servir el padró municipal en lloc del cens. D’una banda això permet votar als joves de 16 a 18 anys pels que aquesta votació serà la primera de la seva vida, per l’altre es convoca a gent a qui l’Estat espanyol no reconeix com a ciutadans. Es quelcom integrador.

2. La democràcia espanyola va quedar retratada. Amb una diferència d’hores sortia dels jutjats la prohibició envers la consulta i l’autorització de la marxa falangista. Cita el que varen dir alguns polítics del PSC com Miquel Iceta i Montserrat Tura i remarca, sobre tot el que va dir Antonio Hernando (PSOE) secretari de l’àrea de ciutats i política municipal: “Pedimos a los demócratas que no vayan a votar”.

3. En el resum del 3/24 d’aquella jornada una senyora de certa edat deia: “Es la darrera cosa que faré en aquest mon i votaré SI a la independència.

4. Espanya no té plan “B”, i el plan “A” es fer-nos por. Les jornades prèvies a les votacions els regidors d’Arenys varen rebre moltes pressions i també els comerciants de la vila. Des de els mitjans de comunicació s’advertia de possibles aldarulls, res de res. Però arrel de tot hi va haver-hi alguns dubtes el que s’hagués convertit en una renúncia més dels catalans. La por no va tenir l’efecte previst.

   La veritat es que actualment nosaltres, els catalans, no tenim ni plan “A”, ni “B”, però si tenim una il·lusió i una energia com feia anys no teníem.

5. Amb les consultes hem superat les trinxeres del Estatut. Ara no hem de recular per conquerir un lloc ja superat. El referèndum està més enllà i el que volen es que tornem a discutir per un Estatut ja superat. No caiguem en el parany i avancem.

L’endemà de la jornada d’Arenys a Berga es va presentar una moció amb tres punts:

1. L’Ajuntament no s’havia de limitar a donar suport, havia de convocar.

2. No es feia esment a la Unió Europea.

3. Es diu Països Catalans, no Catalunya. Es una expressió de la voluntat de que sigui independent tot un país.

El nostre llistó ha de ser més alt. Pensem que dia a dia el número d’independentistes va en augment.

Després d’uns cinquanta minuts s’ha obert el torn de preguntes i li he fet les dues primeres:

Com valora el mon cultural tots aquest moviment?

Sabedord e que el cap d’any el passarà a Mallorca, com ja ha passat altres anys, quina sensació té de com es viu a ses illes el procés de les consultes.

Respecte a la primera, com ja havia comentat al començar la seva xerrada, no ha volgut entrar massa. En primer lloc perquè el mon cultural es molt ampli i ell està en un sub mon que es el de la cançó. Però també perquè considera que hi ha un mon “oficial” per qui els catalans som molt macos per estar en un museu folklòric.

En el tema mallorquí s’ha trobat més a gust i ha comentat la Festa del’Estandard que es la festa cívica mes antiga d’Europa i en la que es celebra la conquesta de Mallorca per Jaume I l’any 1229 i que en els darrers anys coincideix amb una manifestació reivindicativa per la independència que aplega més gent cada any que passa.

Donat que la informació que rebem dels Països Catalans està molt filtrada s’ha de trepitjar el terreny per saber la realitat.

Per exemple, el dia 13 a Berga arribaran gent des de València per fer una paella agraint que en la consulta es pregunti sobre els PP.CC.

A una pregunta sobre la manca de “propaganda” en els diaris,comenta que al fer-se en pobles més aviat petits no afecta tant com si es fes en les grans ciutats.

Pelque respecte a la incidència a la Catalunya Nord, comenta que elsfrancesos varen ser més hàbils i han estat capaços de dissoldre la catalanitat convertint-la en folklore.

Per acabar ha dit que els catalans som les darreres mones del Estat espanyol, referint-se als països colonitzats, però també es cert que portem tres cents anys i no han aconseguit fer-nos desaparèixer.

Ara a esperar que ens diuen els partits polítics sobre el dret a decidir, serà el proper diuemenge a les 12h., com sempre en el Saló de Pedra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!