?40 DIAS DE INDULGENCIAS DIENT UN PARE NOSTRE Y UN AVE MARIA?
Tot just davant del carrer Santa Marta, al carrer Gran de Sant Andreu hi podem observar una capelleta amb una placa de pedra a tocar. Les cases números 309,311,313 i 315 aniran, a tot estirar, a terra a finals del mes d?agost. Entre aquestes cases hi trobem el Forn Molins, una bugaderia ? damunt de la qual hi ha la capella i la placa abans esmentada- , un bar que fa anys que té la persiana abaixada i una ferreteria. En els darrers anys la fisonomia del carrer gran haurà canviat tant que ni els més vells el reconeixeran. La febre constructora no hi té aturador i les grans constructores ens faran un ? lifting? que dels guanys aconseguits ens deixaran a tots bocabadats. De sòl públic i de lloguer res de res al carrer Gran.
De xic recordo com el meu pare ens duia al Forn Molins a comprar pa de Valls. Un pa amb dues banyes, talment com si fos el barret d?un torero al revés. I com no les coques de sucre, que any rere any eren obsequiades a la parròquia de Sant Andreu de Palomar durant la diada del seu sant patró. Amb l?enderrocament del Forn Molins desapareix un dels establiments més antics del nostre poble, on la tradició i el mestratge en fer pa esdevenia un luxe per a molts. Lluny de les grans cadenes , el Forn Molins ens oferia el millor pa, no és cap bogeria dir-ho en veu alta, de Sant Andreu.
Però anem a pams, que carai ens diu la placa, que d?altra banda sigui dit cal preservar amb carn i ungles de la piqueta destructora i deixar-la en bones mans museístiques, que en puguem treure?n l?entrellat. La transcripció fidel a la placa és la següent: ? Lo dia 20 d´agost del any 1735 foran consedits 40 dias de indulgencias dient un pare nostre y un ave maria devan de sta Marta per lo il·lustricim sr. Bisbe de Barcelona don Felip Daguada?. Recollint la poca informació que tenim d?aquest senyor bisbe hem descobert que el seu veritable nom era Felipe de Aguado y Requejo. Nascut a Sant Martín de Rubiales a Castella. El seu ofici de bisbe de Barcelona l?exercí entre els anys 1734 i 1737. Des del nomenament del bisbe Diego de Astorga (1716), després de la desfeta de la guerra de successió, fins al de Josep Domènech Costa i Borràs (1850) només foren elegits tres eclesiàstics de llengua catalana: Pau de Sitjar, Ascensi Sales i Josep Climent. Aquest darrer bisbe fou un dels grans il·lustrats catalans i un dels primers impulsors de l?escoles gratuïtes de primària i el fonent del català com a llengua pastoral.
Els 40 dies d?indulgències foren donats com a perdó per aquells que resessin un Pare Nostre i un Ave Maria davant de la capella de santa Marta, ja que així els seus pecats serien perdonats un cop morts davant del purgatori i així poder anar directes al cel. Tot esperant que la capella amb la seva santa inclosa i l?esmentada placa gaudeixin de més de 40 dies d?indulgències i puguin fruir de llarga vida en unes noves dependències on poder ser mostrades al gran públic. Res més lluny d?això seria la seva pèrdua en mans de la inoperància dels qui d?alguna forma o altra han de vetllar pel nostre patrimoni. Patrimoni a voltes sofert per la nul·la voluntat de l?administrativa pública.
Pau Vinyes i Roig
Publicat al Sant Andreu de Cap a Peus, abril 2007
Pau Vinyes i RoiPublicat al Sant Andreu de Cap a Peus, abril 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!