Els ulls molls responen feréstecs
car la llum del patir no el deixa veure més enllà del nord.
Nord, espai per conquerir, que s´esmicola com el ratolí poruc.
Tanmateix una escletxa de sort li renova l´aroma del saber viure.
Viu enfilat en un campanar de pedres impossibles, però sap ell
que la pluja de l´amor regalima per les pedres imaginables.
El brot d´un demà no l´esborra, car el somni, per irreal i fosc,
mai deixarà d´esdevenir una realitat en la imaginació d´un temps
per viure en territori de plaers de fulles rialleres d´amor.
L´estany del seu desig és l´espurna del seu nou camí,
petjada sobre petjada tot deixant senyals d´amistat
que un dia esdevindran preuades peces de tendresa.
A un amor que fou.
Pau Vinyes i Roig
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!