Pau Alabajos

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

L’Horta és el cinturó verd que envolta la ciutat de València, un pulmó natural format per camps de xufa, tarongers i altres conreus tradicionals que es remonten fins a l’Edat Mitjana i que assoliren durant el període islàmic el seu màxim esplendor. No debades, algunes de les infrastructures de rec que encara s’utilitzen avui dia per a l’agricultura (com per exemple, les sèquies i els assuts) són d’origen musulmà. Amb el segle XXI acabat d’estrenar, el càncer del formigó està devorant progressivament el nostre patrimoni ecològic, en el context d’una febre urbanística fora de control i per culpa de la complicitat macabra entre especuladors immobiliaris i polítics corruptes. Però ací ningú no es queda de braços creuats, només hem de parar atenció a les mobilitzacions de les diferents associacions cíviques i col·lectius de base de la comarca, que durant els darrers anys s’han posat en guàrdia i comencen a ensenyar les dents (podeu consultar els documentals A Tornallom o Arrels de Lluita, que donen testimoni d’aquestes reivindicacions). Aprofitant que la revista Enderrock m’ha demanat que escriga una mena de ressenya dels llocs d’oci més emblemàtics de l’Horta, he quedat amb uns amics per a prendre una orxata en Alboraia: jo tinc especial predilecció per l’Orxateria Panach, perquè el producte és de molt bona qualitat i perquè et serveixen uns fartons casolans que estan de categoria! (Aneu alerta i no us deixeu portar pels prejudicis: l’orxata embotellada que vénen als supermercats no té RES A VEURE amb l’orxata d’Alboraia. No sabreu si realment us agrada fins que no tasteu l’autèntica!). Tot seguit, passem per l’alqueria de Vicent Martí, ja quasi a punt d’arribar a Meliana, a prop de l’autopista de la Mediterrània i del rusc de Port Saplaya. Ja fa setmanes que volia comprar una caixeta de verdura: a ell no li agrada dir que es dedica a l’agricultura ecològica perquè senzillament cultiva els vegetals a la manera tradicional, com ho feien els seus avantpassats, sense substàncies químiques i respectant escrupolosament els calendaris de conreu. Us ho promet: les tomates i les carabassetes de Mercadona saben a plàstic, si les comparem amb les de Vicent! Per poc més de quinze euros, podeu emportar-vos a casa una caixa de verdures de temporada d’una qualitat i un sabor immillorables (també teniu la possibilitat d’adquirir aquestes mateixes caixes en el Centre Social Terra, al barri de Benimaclet). Abans de sopar, ens acostem a fer-nos una cerveseta al Café l’Infern: és la seu oficial de la Colla de Dimonis de Massalfassar i em pareix un bon lloc per escoltar música folk en directe, assistir a interessants recitals poètics i taules redones o, fins i tot, gaudir d’exposicions de fotografia i pintura. Durant el mes de maig, a la Plaça de l’Església s’organitza cada any el Cant al Ras, el festival més important de cant d’estil i tradicional de tot el País Valencià, que ja va per la seua dotzena edició. Com que hem de passar per València a arreplegar a un altre amic que ix tard de la feina, sopem en La Grossa, una bocateria que han montat els membres del millor grup de power-pop de l’escena local, els Danny Mellow. Es tracta d’un local molt acollidor, tranquil i amb una acurada banda sonora, on pots escollir d’entre una llarga llista d’entrepans gens convencionals a preus realment econòmics. Mentre esperem els cafés, discutim on anirem en acabant. Tenim un ventall amplíssim d’opcions: en les poblacions de la comarca existeixen un munt de centres i ateneus autogestionats que ofereixen una alternativa d’oci i cultura per a tots els gustos i a preus populars. Algú proposa l’exhibició de danses de Ca Bassot a Burjassot, algú diu que en el Casino de Torrent es projecta un documental sobre la riuà, algú altre ha llegit en internet que en el CSA El Montó d’Alcàsser hi ha programat un concert de rock i, si jo no recorde malament, en el Casal Jaume I de Catarroja actua també un monologuista… A veure què fem!

Orxateria Panach (Av. de l’Orxata, 19 – Alboraia)
Alqueria de Vicent Martí (Horta d’Alboraia – Reserves: 961 856 919)
Centre Social Terra (C. del Baró de Sant Petrillo, 9 – València)
Café l’Infern (Pl. de l’Església, 11 – Massalfassar)
La Grossa (C. Calixte III, 19 – València)
Ca Bassot (C. Bisbe Muñoz, 52 – Burjassot)
Casino (C. de la Mare de Déu de la Pau, 25 – Torrent)
CSA El Montó (C. Silla, 11 – Alcàsser)
Casal Jaume I de l’Horta Sud (Pl. Major, 6 – Catarroja)

Article publicat a la revista Enderrock (número 158, octubre 2008)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!