Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
He llegit en el diari Levante EMV una notícia sobre una curiosa inicitiva de protesta dels representats veïnals de la localitat de Mislata (l’Horta): durant el ple municipal de dijous passat van organitzar una partida de truc reivindicativa. Mentre els regidors de l’Ajuntament tractaven els punts de l’ordre del dia, els presidents de quatre associacions de veïns (Avinguda de la Pau i adjacents, Agrupació Veïnal Mislata, Associació de Veïns Favara i Associació de Veïns Barri El Quint) van desplegar una tauleta auxiliar, amb tapet incorporat, i van jugar a cartes, aliens a la sessió plenària. Simbòlicament, van donar l’esquena als polítics de la corporació, com a mostra de rebuig per la falta de diàleg i les promeses incomplides. L’alcalde del PP, Manuel Corredera, va fer cas omís a la partida i no es va pronunciar al respecte en cap moment. Per la seua banda, els representants de les Associacions Veïnals citades van explicar als periodistes convocats que “el truc és un joc de mentiders, on has d’enganyar a l’adversari. Hem pres el seu exemple. Així governen ells aquest poble: amb enganys.” La partida va durar tres quarts d’hora aproximadament. A les nou de la nit, quan els presidents guardaren la baralla i abandonaren el saló, només van quedar a les dependències municipals tres espectadors i els polítics, que encara no havien acabat de discutir. De les paraules dels representants veïnals es desprén que les prioritats dels governants de Mislata es troben greument allunyades de les necessitats reals i tangibles de la ciutadania: “totes les coses que els hem demanat continuen pendents. No tenim residència de majors, però el ple va aprovar durant el mes de juliol la col·locació d’una escultura de Miquel Navarro valorada en 740.000 euros. No comptem amb un centre de dia per a discapacitats, però el nostre govern pretén construir un nou ajuntament.” Què més podem afegir? Truque, retruque, quatre val, joc fora!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La fotografia que il·lustra el text és d’Abelard Comes, extreta de la versió digital de Levante EMV.
Nota per a valencians: el títol del post fa referència a la manera mallorquina de jugar a truc. Per damunt de l’as d’espases i l’as de bastos en l’escala de cartes més valuoses, els mallorquins juguen amb el cavall de bastos i la sota d’oros, que són amo i madona, respectivament. Els prenc prestada la metàfora a la gent de l’Ateneu Gabriel Buades d’Inca, que publiquen una revista amb el mateix títol. Moltes gràcies, companys, aprofite per a enviar-vos una abraçada!
Sí senyor! Una forma imaginativa, gràfica i explícita de quina ha de ser l’actitud del nostre poble envers les actuals institucions i la momificada i venuda classe política.
Felicitats a les associacions de veïns i bona observació per fer la créixer arreu.
Salut!