Tercer dia a Galiza. Avui no tenim cap concert programat, però aprofitarem per perdre’ns pels carrerons de Santiago i traurem la guitarra i el violí i farem algunes cançonetes en la via pública: sempre és curiós i enriquidor analitzar les reaccions dels espectadors casuals, que no esperen trobar-nos en aquell moment ni en aquell lloc i que, a més a més, no parlen la nostra llengua. L’anècdota de la vesprada es produeix quan una xica es posa a cantar a metro i mig de nosaltres la lletra de Tinc una mania inconfessable. Es tracta d’una valenciana que està estudiant a Santiago i que just a l’endemà se’n torna a casa. Ens comenta que va estar present al concert que férem en companyia de Toni de l’Hostal al Casino de Torrent, amb motiu del tall de les emissions de TV3 (i el problema persisteix!) i que va passar-s’ho molt bé. Al voltant de les vuit ho deixem córrer i ens n’anem cap al barri de Vista Alegre, on està situat el pis de Paco i Bàrbara. Hem quedat amb ells i amb uns amics catalans a sopar a les tasques de les proximitats, És com una mena de tradició: la gent demana alguna cosa per beure i et serveixen una tapa d’acompanyament. D’una tasca anem a la següent i a la següent i a la següent. Així fins que ja estem sopats i (per què no dir-ho?) una miqueta beguts: el vi blanc de barril que ens posen és un plaer per al pal·ladar i entra com si fóra trinaranjus. Si voleu pegar-li una ullada a un parell de tasques del barri, podeu fer clic en el video de la cançó Serafin, d’Ataque Escampe, que comença amb l’aportació d’un parell de taverners il·lustres de Vista Alegre: No ens gitem molt tard, que al dia següent hem d’agafar l’avió de tornada. Han sigut uns dies increïbles i no tenim res més que paraules d’agraïment per a Paco i Bàrbera i tota la gent que ens ha mostrat una Galiza més propera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!