Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
El 26 d’abril de 2008 serà recordat per la descentralització dels actes de commemoració de la desfeta d’Almansa. Per una banda, la CAJEI ha organitzat un homenatge a Joan Fuster i una manifestació matinal pels carrers de Sueca amb un lema que diu moltes coses amb poques paraules: “el futur a les nostres mans. El jovent per la independència i el socialisme”. En primer lloc, aprofitar el 25 d’abril per a reivindicar el demà, per a fer una mirada esperançadora cap a endavant, em sembla molt encertat. Perquè resulta infructífer fustigar-se amb la pèrdua de drets i llibertats històriques sense presentar una alternativa, un projecte de futur pel qual treballar. Compte! No dic que s’haja de fomentar l’oblit i la desmemòria, en absolut, sinó emprar la
derrota com un punt de partida, com una superfície sòlida sobre la qual construir nous pilars. Els horitzons estan clars i només cal posar les mans en farina. Eixa és un altra virtut del lema: mou a l’acció, convida a prendre partit i a entusiasmar-se per aquesta lluita comuna. D’altra banda, ajuntar en una mateixa frase independència i socialisme en igualtat de condicions, equilibradament, em pareix tota una declaració de principis: quin sentit tindria aconseguir la independència sense portar a terme, simultàniament, una revolució social? Per quina raó hauríem de treballar per la consecució d’un Estat autònom si això significaria eternitzar les cancerígenes estructures del sistema capitalista? Durant els parlaments que van cloure la manifestació de Sueca es van dir moltes coses, difícilment podríem resumir-les totes en aquestes poques línies, però m’agradaria destacar la solidesa d’aquesta taula, que se sustenta sobre quatre potes ben robustes que són la reivindicació dels nostres drets nacionals, l’aposta per un sistema econòmic més just, la lluita antipatriarcal i la defensa del territori.
Per una altra banda, la processó cívica de la vesprada s’ha traslladat enguany a la ciutat d’Alacant. El Govern Valencià ha retallat la nostra llibertat d’expressió tancant les emissions de TV3 en les comarques del sud. Un dels pocs mitjans de comunicació que vertebra lingüísticament tot el territori ha estat atacat per la Generalitat, amb l’objectiu de dividir-nos culturalment i desactivar la nostra consciència nacional en tots els àmbits possibles. Prendre els carrers d’Alacant és una bona resposta contra la censura institucionalitzada. Més de vint-mil persones clamant a l’uníson contra la repressió del Partit Popular i la connivència del Partit Socialista. Representants de totes les forces polítiques d’esquerra (incloent-hi el PSPV, que no acaba de renunciar al seu llegat fusterià, tot i les derives espanyolistes del partit) s’hi donen cita. Tots els moviments socials hi són presents: Maulets, Endavant, CAJEI, SEPC, ACPV, Òmniu Cultural, Alerta Solidària i un llarg etcètera d’associacions que treballen pel País han pres els carrers de la capital de l’Alacantí. Durant l’acte es ret homenatge a Miquel Grau en el carrer on va ser assassinat, la història repetida de Guillem Agulló o Carlos Palomino, pel feixisme espanyol. En definitiva, estem parlant d’una jornada de reivindicació que evidencia que no estem disposats a capitular i que seguim en peu, tres segles després.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
quin sentit tindria aconseguir la independència sense portar a terme, simultàniament, una revolució social?
En llegir aquestes coses m’entren ganes de fer-me mil cerveses.