Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
Normal
0
21
MicrosoftInternetExplorer4
Indiscutiblement, el panorama actual de la música en català
passa per un moment dolcíssim al País Valencià. Molts són els arguments que
avalen aquesta afirmació rotunda: cada vegada són més els grups i solistes que
utilitzen la nostra llengua per a expressar-se artísticament. Cada any creix el
nombre de festivals i actuacions que s’organitzen, i el públic respon
fidelment. Hi acudeixen més espectadors i, per tant, les vendes de CDs es
disparen, perquè els discos ja no es vénen a les botigues, sinó a peu
d’escenari, després dels concerts.
Augmenta també la quantitat de concursos i certàmens
destinats a propostes emergents, que és directament proporcional a la
proliferació de grups i solistes novells, la qual cosa augura un engrescador
relleu generacional. I no es tracta només d’una qüestió de quantitat, sinó
també de diversitat: el ventall estilístic mai no havia sigut tant ric, mai no
havia tingut tants matisos i tonalitats. Hip-hop, electrònica, soul, jazz i funky
en la llengua del País. Tots el gèneres estan representats de manera solvent i
es barregen amb normalitat amb la resta de gèneres “tradicionals” (si em passeu
el mot): folk, pop-rock i cançó d’autor, que no perden embranzida.
Es produeix també una eclosió sense precedents pel que respecta
a compilacions i recopilatoris de música en valencià, un símptoma inequívoc del
bon estat de salut del sector, que exigeix, cada volta amb més contundència, l’atenció
dels mitjans de comunicació públics i privats. És evident que la injusta quota
de pantalla reservada als nostres músics és una de les assignatures pendents, tot
i que la solució efectiva depén més de la voluntat política que no de les
actituds creatives o de les mancances estructurals de la indústria cultural autòctona.
D’altra banda, no podem oblidar que el hàndicap de la
invisibilitat mediàtica és un arma de doble tall: si més no, ha aguditzat
l’enginy dels nostres artistes per fer-se un lloc, a colzades, en el mercat. Quins
grups i solistes, amb una mínima solidesa, no tenen la seua pròpia pàgina web
amb botiga on-line, un myspace on penjar les seues cançons, una
bitàcola a través de la qual mantindre informats els seguidors i, fins i tot,
un canal de youtube on penjar videoclips
i fragments dels seus espectacles en viu? Estem en condicions d’afirmar, sense
mossegar-nos la llengua, que quan no existeix una indústria consolidada, l’e-mule no es tracta d’un enemic, sinó d’un
valuós aliat que serveix d’aparador immediat per a milers d’espectadors en
potència. No debades, molts artistes han decidit darrerament regalar els seus
discos a través de la xarxa, deixant que el públic se’ls puga descarregar
lliurement, amb un sol clic. Els últims avenços tecnològics i la implantació
massiva d’internet, en certa mesura, han democratitzat el mercat cultural i els
nostres creadors s’han aprofitat hàbilment de les circumstàncies, esprement al
màxim les possibilitats divulgatives del ciberespai.
I si posem les mans en farina, trobarem exemples a
cabassos, amb noms i cognoms, que certifiquen el moment esplendorós que viu la
música en valencià: des de la revolució que ha suposat l’aparició del primer disc
de Pep Gimeno “Botifarra” en
solitari (no ens equivoquem, aquest senyor portava més de trenta anys cantant
en places i cadafals del País Valencià!), fins a les quinze mil còpies venudes
de l’últim treball dels Obrint Pas, Benvinguts al paradís. Tampoc no podem
oblidar-nos de la projecció internacional d’un artista de la talla de Miquel Gil que, amb la seua
reinterpretació modernitzadora de la música d’arrel mediterrània, s’ha passejat
per alguns dels més prestigiosos escenaris de tota Europa, amb un èxit aclaparador
de crítica i públic.
Voleu més arguments? Només heu de connectar-vos a internet,
adreçar-vos a les botigues especialitzades o mantindre-vos al dia pel que fa a
l’agenda de concerts dels nostres artistes: jutgeu vosaltres mateixos, amb les
vostres oïdes!
Pau
Alabajos
Article publicat en el número 19 (hivern 2008-2009) de l’Escletxa, revista de la llengua i la cultura catalanes promoguda per la CAL
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Pau, m’agradaria posar aquest article al meu bloc, al de Missunderstood People, però avans volia saber si tenies algun inconvenient o alguna cosa. Espere la teua resposta.