Pau Alabajos

Aquesta nit, després de sopar, teniu l’oportunitat de veure en directe als Gramoxone Ska Band, una llengenda viva del rock-ska en valencià! Serà en Albalat de la Ribera, en el pub La Teulà! Tocaran en companyia d’Anguiles de Camal i us garanteixen bona cosa de festa i bon rotllo fins a altes hores de la matinada. Si voleu fer doblet, nosaltres actuarem abans de sopar (21 hores) en Poble Nou de Benitatxell (la Marina) en companyia del nostre amic Sergi Contrí. Com a curiositat, us puc dir que el nostre bateria, Gus, és el bateria històric de Gramoxone i que Joan Sengermés, guitarrista acompanyant de Sergi Contrí, tocarà també amb els de Cullera aquesta nit: tot queda en família, vaja! Ens veiem a Albalat, fins ara!

Us deixe cinc cèntims de la història dels Gramoxone, extreta de la plana web www.valenciaska.net:

La història de Ska Band Malajunça (nom real pel qual crec que ningú mai els ha anomenat correctament), comença al principi de 1994 quan una colla d’amics de Cullera decideixen juntar-se i muntar una banda per fer versions dels seus grups favorits: Kortatu, Madness, The Butlers, començar a composar temes propis… i principalment, passar-ho bé. Sense deixar córrer massa temps enregistrarien el que seria la seua primera maqueta en format K7 “I Congrés de Figures Mundials”, fent un munt de concerts, entre els que cal destacar l’únic festival plenament skatalític fet al País Valencià, on tocaren amb Twiris, Malarians i Skarface i que es feu al seu poble, Cullera. Fins aquest moment es coneixien com a Gramoxone® Ska Band però la seua popularitat aplegà a oïdes de la multinacional mata verdolagues i amb el gran sentit de l’humor que els caracteritza decidiren agafar el nom de l’única brossa que el Gramoxone® no és capaç de fulminar, la Malajunça. Aquest fet anecdòtic va ser emprat per l’escriptor de Sedaví Ferran Torrent al seu llibre “SOCIETAT LIMITADA” on parla d’ un grup anomenat Gramoxín… Després de tot açò i amb una creixent popularitat que els porta a fer una gira mundial per Catalunya i Euskadi, al 1998 decideixen gravar el seu esperat segon disc, aquesta vegada ja en format CD i amb un so millor i més variat estilísticament que el de la maqueta. Per posar-li títol no es calfen massa el cap i l’anomenen “II Congrés de Figures Mundials”. Amb 2 discs i un grapat d’ anys ja darrere continuaren fent concerts, principalment al País Valencià (pot ser siga l’ única pega dels Malajunça, no haver pogut expandir-se per la resta de l’ univers…) on aconseguien el que era la seua principal qualitat, fer ballar a qualsevol que passara per allí, fora fan declarat o un que no els havia sentit mai ni sabia que botons era l’ska o el reggae. La qüestió era que els concerts eren sempre una festa, on no faltaven versions del Sarri Sarri de Kortatu o el One Step Beyond de Madness i Prince Buster, ingeniosament adaptat com a “Enguany estic millor”. Després de problemes per a aconseguir una formació estable i de quedar només un dels tres cantants que aplegaren a tindre als seus començaments, però sense perdre seguidors desitjosos d’un nou disc, decidiren acomiadar-se el mes de Maig de 2.002 a la desapareguda sala Roxy de València […]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!