Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat novament una sentència
que obliga (Obliga? Insta? Recomana? Exigeix?) la Generalitat Valenciana a acceptar la titulació de
filologia catalana per acreditar el coneixement del valencià en les
oposicions als cossos docents de primària i secúndaria. I van tretze. La justícia ha tornat a donar la raó, per enèsima vegada consecutiva, a les Universitats de València i d’Alacant i, per extensió, a tota la romanística internacional. Però quan la llengua és un símbol, una ferramenta electoral, un instrument polític i no una ciència, què importa el que diguen els jutges i els especialistes si el poder s’exerceix des de les cadires i passadissos de les Corts? Cada nova majoria absoluta significa un granet d’arena més en la supèrbia dels nostres governants. Se senten omnipotents, capaços de pactar qualsevol disbarat amb una oposicó d’orelles catxes, profundament domesticada i sucursalista: la Terra és plana perquè sí, perquè ens dóna la gana, perquè ho diu l’Estatut i nosaltres som els que l’escrivim i els que l’aprovem. Podem afirmar, sense embuts, que l’aigua de l’Ebre "es perd" en la immensitat de la mar i que no té sentit construir dessaladores si podem portar a terme el nostre Pla Hidrològic Nacional (PHN), a pesar dels arguments en contra dels científics i els ecologistes, pels nostres collons santíssims! Que sí, que ja ho hem explicat milions de vegades, que l’aigua és per a regar els nostres conreus, que els macroprojectes urbanístics no tenen res a veure, que els camps de golf i les urbanitzacions annexes van per un altre costat, que no veieu les notícies de Canal9? Sembla mentida… Des de l’any 2002 estem arrosegant aquesta polèmica absurda de les acreditacions lingüístiques per a la prova d’oposicions. Ara és el tancament de TV3, ahir foren les subvencions econòmiques a entitats secessionistes, demà serà la cacera de bruixes a la Universitat i la censura del terme País Valencià en els estatuts d’aquesta institució acadèmica. La política del Consell funciona com una autèntica cortina de fum: mentre l’opinió pública es divideix en dos bàndols enfrontats i viscerals, ells segueixen el seu camí silenciós i impertorbable. Quan se suposa que hem d’obrir els ulls?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tens tota la rao, tenen que deixar de utilitzar la nostra llengua com una mera ferramenta politica.
La hipocresia del partits politics en esta afectan a tots els que pensem en llibertat, la unica solucio?? que ens posem en peu i lluitem per allo en lo que creem; asseguts en el sofa queixam-nos no canviem les coses, fa falta ixir al carrer a protestar, a lluitar per els nostres drets com a valencians, com a essers humans!!!
El que crida l´atenció és com costa tant obrir els ulls, com deies,és pura comoditat!! Es més fàcil que teu donen tot fet, el treball sense esforç i el pitjor pensar una miqueta.. aon arrivarem??
El que hi ha que fer és seguir lluitan i fer consciència per a que la lluita conjunta siga una realitat. Fins dissabte!!
què és sinó la prevaricació?
saber que fas és il·legal però seguir fent-ho. No és prevaricador el senyor camps i el diputat de torn quan diu que no va a complir les sentències i va a seguir actuant com fins ara?
I el psoe, ha dit alguna paraula al respecte? quina vergonya per favor i qui és qui ens ha de salvar? la mariateresa, que ja s’ha presentat per jaén i per madrid i que no té casa al PV ni ganes?
Totalment d’acord.
Però ai ! aquesta gentussa tornarà a guanyar les eleccions al País Valencià, possiblement també a les Balears i al Principat treurà més diputats que al 2004. És el país, els països, que hi ha, que tenim.
Decididament hem de tendir ponts entre tots, ajuntar forces (com s’ha començat a fer a Mallorca) i fer un pas endavant.
Per cert, una curiositat, ¿la foto és de l’Alguer?