Pau Alabajos

Ens despertem amb la llum que entra per les clivelles de les persianes. Eixim a l’exterior de la caseta per tal d’admirar el paisatge de la serra Tramuntana: anit tot estava massa fosc i no ens fèiem una idea aproximada de les vistes. Impressionant! Arrepleguem tot el material i baixem a desdejunar a un baret que n’hi ha relativament prop, entre alqueries i possessions. Demane un suc de taronja i, a risc d’encetar un conflicte diplomàtic, l’ama del bar ens diu que eixes són les millors taronges del món, les de Sóller. El cas és que tenen un gust molt dolç i ens assegura que no han utilitztat pesticides per al seu conreu. La veritat és que no tenen res a envejar-li a les taronges que hem comprat alguna vegada a ca Vicent Martí, a l’horta d’Alboraia, també cultivades de manera tradicional, sense substàncies químiques de cap mena. No discutim, no mereix la pena,,, Tot seguit, deixem Fornalutx i ens endinsem en el poble de Sóller. Passem per casa de Magdalena i partim cap a Llucalcari: anem a invertir el nostre dia lliure visitant alguns dels indrets més bonics de l’illa, amb els nostres guies autòctons Pep i Magdalena, que saben de què parlen. Llucalcari és un poblet situat a la part nord de Mallorca. Té unes caletes de pedra suficientment inaccessibles com perquè els turistes no acudisquen en massa. L’aigua és cristal·lina, tan transparent que pots veure perfectament com els peixos naden molt a prop dels teus peus. Dinem damunt d’unes roques, prenem el sol i ens peguem un capbussó. Abans d’anar-nos-en, passem per una altra cala que té un brollador d’aigua dolça a la falda del turó. La gent es desplaça fins a aquella platja per pegar-se un bany de fang, que diuen que és molt bo per a la pell. Nosaltres optem per rentar-nos amb l’aigua del brollador i desfer-nos de la sal de la mar que portem enganxada al cos. Des de Llucalcari n’hi ha uns tres quilòmetres fins a Deià, un poblet assentat en una vall. Els seus carrers estrets i les seues cases de pedra sembla que han sobreviscut al pas del temps. Ens assabentem que en el cementeri d’aquesta vil·la jau l’escriptor anglés Robert Graves, autor del cèlebre llibre “Jo, Claudi”. Abans de fer cap  a Valldemossa, fem una ullada a Sa Foradada des d’un mirador en la carretera: es tracta d’una massa rocosa amb un forat enmig, però és molt curiós perquè sembla com si estiguera traçat amb compàs i rottring, un cercle perfecte… Des de Deià fins a Valldemossa n’hi ha uns deu quilòmetres. Berenem una “coca de patata” i un granissat d’ametlla en una terrassa qualsevol. Tranquil·lament, fem una volta pel poble i xarrem d’açò i d’allò, mentre va avançant la vesprada. Passem per davant d’un monument al compositor polonés Frédéric Chopin, que l’any 1838 es va arrecerar a la Cartoixa de Valldemossa cercant un clima més benigne per a la tuberculosi de la que havia emmalaltit i que en aquella època no tenia cura. Quan el sol comença a caure, mamprenem el viatge cap a Palma, on passarem aquesta tercera nit a Mallorca, en el pis compartit de Tomeu, Xavi, Rafel i Martina, situat al carrer Antoni Marqués, molt a prop del centre de la ciutat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!