Pau Alabajos

dimecres, 23 d’abril de 2008 – Facultat de Geografia i Història de la UB

Passe el dia de Sant Jordi, per tercer any consecutiu, a Barcelona. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ens ha convidat a actuar en el marc d’un acte per a reivindicar més presència del català dins de les aules. Abans de dinar, es realitza una mostra de cultura popular, amb la participació de la colla bastonera de Gràcia. En acabant, és l’hora de fer un mosset i l’organització ha preparat un menú molt complet per als assistents. Jo m’esperaré a dinar més tard, perquè actuaré només s’arrepleguen les taules i cantar amb el menjar a la gola no és molt recomanable! Laura no ha pogut acompanyar-me aquesta vesprada perquè tenia compromisos en el conservatori, però demà i despús-demà actuarem junts en Riba-roja del Túria i Llíria, o siga que no ens trobarem massa a faltar. El concert d’avui es realitza en un carrer que connecta el barri del Raval amb els diferents edificis del campus universitari. És una via de pas que molta gent aprofita per accedir al MACBA, que està emplaçat a tocar de la biblioteca de la UB. Com que a les quatre de la vesprada cau un sol de plom, situem l’equip de so i l’escenari improvisat sota un xicotet cobertís, a prop d’un dels edificis. És una disposició estranya, perquè tinc el públic a uns deu o quinze metres i això dificulta la interacció. A més a més, enmig queda el carrer que esmentàvem adés, per on passen vianants contínuament que res tenen a veure amb l’acte. Em recorda moltíssim a totes les vegades que haurem tocat en el centre històric de València, a l’ombra del Micalet: els transeünts casuals, que no esperen trobar-se un concert en el seu itinerari, reaccionen de maneres molt diverses. Potser passen de llarg sense fer ni una minsa mirada de reüll, potser es queden una estona a escoltar la cançó que toquem ara mateix, potser et llancen una moneda en acabant, potser els semble graciós el fet que estigues utilitzant un amplificador i decidisquen entrar en joc… Dues vegades durant l’actuació d’avui, he hagut d’interrompre un tema. Primer una xiqueta, que em furta el micro per jugar i després un home, ja granadet, que durant la declamació del poema Comptat i debatut, es veu que no li han agradat massa les paraules que ixien de la meua boca i s’ha acostat al micro per a boicotejar el recital, acusant-me de fascismo catalán. Són les coses del directe i del carrer, habituals en un escenari imprevisible i absolutament espontani. El dia, en general, ha sigut una miqueta accidentat, perquè també abans de començar els actes, en les proximitats s’ha produït una picabaralla entre un grup de persones alienes a la jornada en un estat etíl·lic considerable i la cosa ha acabat amb ferits i la presència de la guàrdia urbana i d’una ambulància… De tota manera, són anècdotes circumstancials que no haurien d’embrutar les valuoses reivindicacions de l’acte: més presència de la llengua catalana en les universitats i un model alternatiu al Pla de Bolonya… Quan acaba tot, marxe cap a l’estació de Sants, atés que no podré quedar-me a la manifestació de la vesprada: al dia següent pel matí actuem en l’Auditori de Riba-roja i encara tinc tres hores de tren per davant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!