Països Occitans

El Senat de la República Francesa que té poders sobre el territòri occità,entre d’ altres territòris, ha aprovat en primera lectura un llei sobre la refundació de l’ escola pública–es veu que això està de moda–que millora  discretament les condicions de l’ occità i de totes les llengües,que ells, anomenen regionals, per cert que en tenen moltes.En aquesta legislació també les anomenen ”vivantes” quan s’ hi refereixen conjuntament amb una llengua estrangera,especialement de la Unió Europea.
El text aprovat,després de referir-se a l’ endarreriment ostentòri dels alumnes francesos en relació als altres europeus pel que fa a parlar un altra o altres llengües que no siguin el francés diu:

Observacions :
En el millor dels casos serà un model trilingüe amb només el francés vehicular i un tant per cent,baix, d’ hores d’ ensenyament  de les llengües vives, estrangera i regional,que serà minim,segurament.
Ara bé,tinguent en compte que el text és per compli’l ,és llei,i no pas una declaració d’ intencions,que és el que realment sembla,cal agafar-ne el cas positiu i veure’n la millora en aquests paràgrafs, cosa que no queda tant clar en algun altre que ja comentarem.

Allò que enerva els occitanistes i a tots els activistes culturals i ensenyants de llengües que son ”patrimoni de França” és que hi ha aspectes de la llei que es desenvoluparan segons si els pares o el mestres hi tenen més o menys interés,fins i tot si no hi ha l’ oposició d’ altres pares i que per altre part no concreta els territoris exactament,doncs legisla per tot l’ estat, és a dir, que diu ”als territoris on es fagi servir”(en usage) [la llengua regional,s’ enten]………
El fet que no sigui ni una mica vehicular,malgrat sembla clar que serà instaurat dins de l’ ensenyament obligatori des d’ el començament,pot fer que, paradoxalment, sigui com les llengues mortes per més que els hi diguin llengües ”vivantes” i això afegit a la preocupació que expressava l’Eric Fraj dins d’ uns escrits al Jornalet dies enradera en el sentit de que s’ està generant una escletxa grossa entre l’ occità que els nens aprenen a l’ escola i el que parlen els avis,segurament per manca de formació dels professors conjuntament amb els corresponents condicionants socials,es clar.  

Llistat pel cap baix de les llengües que hi ha a França en relació amb un territòri:
Alsacià,Cors,Occità(amb provençal i gascó),Català,Basc,Bretó,Franco-provençal o arpità, francic,flamenc,picard,gal·ló….i qualcun més i això sense anomenar els d’ ultramar.