Hi ha gent que quan li dius que encara compres discos (sí sí, a les botigues de discos en venen) et miren amb cara d’entre perplexitat i sorpresa. No és que em compri gaires discos, ara els calers me’ls gasto en música en directe, però encara ara, i de tant en tant, corro a la botiga de discos per adquirir alguna novetat.
Recentment m’he acostat a la Martulina per endur-me l’últim i definitiu disc de Wildside, Mort als Wildside (Discmedi 2011). Amb aquest títol del tot eloqüent podem assegurar que aquest és el seu últim disc. Un disc recopilatori de comiat 13 anys després de la seva última actuació. Els hi havia quedat per fer un comiat com déu mana de la banda, i ara, per fi, s’han pogut treure aquesta espina clavada. El disc, remasteritzat i amb algunes novetats, és un bon funeral per un grup que posa definitivament –més val tard que mai– punt i final a la seva carrera.
Wildside va néixer aquella època on sortien grups de rock cantat en català de sota les pedres, i tot i ser un dels pocs que sí que en feien, de rock (o potser precisament per això), van passar injustament bastant desapercebuts. A aquella època, finals dels 80 inici dels 90, a Osona, la cosa bullia. Perquè us en feu una idea, de tota aquella “escena musical” (que ara se’n diria) es va arribar a posar l’etiqueta a la comarca del Liverpool català. Grups com Sau, Karda Fàstic, Pàrking, La Guixa, Taxi Tat?, Quimi Portet amb Los Burros, i un llarg etcètera en són només una mostra.
Ara tornen presentant una cançó i un videoclip nous d’un grup també històric i també de la comarca d’Osona. Els Esquirols, mítics i referents, són versionats per Wilside, mostrant dues cares de la cançó Arrels, una més pop-rock i l’altra més reggae, i que tot i ser una gran cançó i millors versions no són representatives del disc, ni per tant, de la història de la banda.
De Wildside en tinc el record de les gravacions amb cinta de cassette que feia del programa Cara o Creu, presentat per Joaquim Vilarnau, a Ràdio Gràcia de Barcelona. De veure’ls en directe talonejant a Els Pets al velòdrom d’Horta, en el reeixit concert dels de Constantí a Barcelona l’any 96. I de descobrir l’any 92 una grandiosa cançó que més tard sabria que també es tractava d’una versió, ni més ni menys que d’en Lluís Llach. Us en deixo el videoclip:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vous n’aurez plus jamais on pense à créer un nouveau site Web laterfelli9 lancel tout autour une sorte de sac lancel sujet qui est extrêmement difficile de générer de l’argent avec ou offre trop peu de numéros lancel foule. Vous pouvez faire une terrible lancel Blog qui va les airs. Vous pouvez trouver lancel négoce marchés sur lesquels les spectateurs est fondamentalement non recevable.