Que una notícia sigui previsible, i per tant esperada, no la fa menys colpidora. Ara mateix sento que ha mort Oliver Sacks. Coherent amb la seva concepció de les humanitats, amb la seva capacitat de divulgar el coneixement científic, els últims mesos va fer una i dues aparicions impecables en forma d’articles a la premsa per explicar que es moria de càncer.
De Sacks, afortunadament, avui se’n poden llegir uns quants llibres en català. Fa uns anys, una notícia provinent dels Estats Units me’n va recordar un dels que més em va impressionar, Veig una veu. Ho vaig explicar així en un article a La Vanguardia el 16 d’abril del 2002, que reprodueixo en homenatge d’urgència: