ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

SÓC EL CAMELL DE LLANOS DE LUNA.

La gent que escrivim però que no cobrem ni dels uns ni dels altres, que només ho fem perquè ens agrada i perquè ens agrada compartir el que fem, no tenim cap excusa per tal de no ser honestos. No ens hi va el sou. Ens hi va la coherència. Escriure és una manera d’aprendre a pensar i aprendre a pensar sovint vol dir rectificar. En el cas dels que escrivim públicament reconèixer que ens hem equivocat.

Totes aquestes reflexions vénen arran del meu article L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET ESTÀ EN CONTRA DE LA INDEPENDÈNCIA, PERÒ ELLS NO SÓN SECTARIS. En aquest article jo deia, entre d’altres coses:

“Vet aquí que els mateixos que diuen que ara no és el moment de plantejar aquestes coses perquè prou feina hi ha per arranjar l’economia, s’aboquen descaradament a una campanya quan la consulta, el referèndum encara no ha estat ni convocat. D’això jo en dic malversament de fons públics.

Però és que, a més a més, que jo sàpigui, els ajuntaments no volen en els referèndums a que es convoca als individus. No serà l’Ajuntament de l’Hospitalet qui haurà de votar a favor o en contra de que Catalunya sigui independent, sinó que serà cada un dels hospitalencs qui decidirà si vol la independència o la permanència dels catalans respecte d’Espanya. Tampoc, que jo sàpiga, dins de les competències municipals està fer aquest tipus de campanya i per això torna a ser una malversació de fons. Un brindis al sol – malversació de fons d’aquells que ens volen convèncer que la seva prioritat és el benestar de les persones i no els fets identitaris.  Però es veu que això només és així quan el fet identitari és el català, quan el fet identitari és l’espanyol, no hi ha cap problema. Llavors poden llençar els diners públics a la claveguera sense cap mena de remordiments de consciència, per molt progres que siguin…”

I

“…Què dirien aquests bitxarracus – amb perdó dels bitxarracus – si l’Ajuntament de Barcelona haguès fet quelcom semblant? Què haguèssin dit els socialistes? Què haguès dit el PP? No se n’adonen aquesta gent – socialistes i PP – que saltant-se totes les barreres ens faciliten que nosaltres també ens les saltem i ens donen armes dialèctiques per a poder-los combatre?”

En la discussió que va tenir lloc al facebook sobre aquest article la Maria-Teresa Giménez Barbat em preguntava el perquè jo no feia aquestes denúncies quan els ajuntaments abocaven aquests mateixos diners públics a la causa independentista. I jo li vaig contestar que desconeixia aquest fet.

Avui veig al telenotícies que, efectivament, hi ha una Associació de Municipis per la Independència, que els municipis que hi són inscrits paguen una quota i també rememoro la controvèrsia dels trens que es van muntar des de l’Ajuntament de Girona per a que la gent pugués anar de franc a la manifestació de la diada.

Ho sigui que la Maria Teresa Giménez té raó i jo he vist la palla a l’ull de l’altre i no he vist el camell al meu ull. Són coses que solen passar, però que quan un se n’adona que passen ha de disculpar-se.

Jo penso que els municipis han de gastar els seus recursos per tal de gestionar les seves competències i que prou feina tenen, sobre tot en una època de crisi en la que vivim. Que els ciutadans, si volen, es poden fer d’una associació o d’un partit independentista – o espanyolista o el que sigui – però que no té cap sentit democràtic que hi hagi una associació de municipis independentista, ni espanyolista, ni el que sigui, perquè els municipis no tenen ideologia política sinó que la tenen els ciutadans. També penso, és clar, que si els ciutadans de Girona volen anar a una manifestació a Barcelona –la que sigui – s’han de pagar el tren i que no ha de ser l’Ajuntament ni cap altra administració qui ho ha de fer.

Dit tot l’anterior, el que també em sembla evident és que tant sectari com el meu article és l’actuació de la Llanos de Luna. Perquè ella deixa fer als Ajuntaments que fan propaganda espanyolista i, en canvi, vol crucificar als que fan propaganda independentista. I ho bé s’han de tolerar les dues coses o no s’ha de tolerar cap de les dues. Jo crec que no s’ha de tolerar cap de les dues. Ara, em temo que si bé jo he rectificat, no crec que la Llanos de Luna rectifiqui. I, fet i fet, no cal. Només fa que ampliar cada vegada més el suport a la causa independentista. Els nostres errors, beneficien els nostres adversaris, els errors dels nostres adversaris ens beneficien a nosaltres. Són matemàtiques.