ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

30 de maig de 2013
Sense categoria
8 comentaris

SOBRE EL MATRIMONI HOMOSEXUAL A FRANÇA.

en què afecta als que no som homosexuals el matrimoni dels homosexuals? El seu casori, quin mal ens provoca? Per què és perniciós que dues persones del mateix sexe es puguin casar? Simplement no ho entenc. I com que el que entenc és que als heterosexuals ni ens afecta, ni ens perjudica, ni res de res que els homosexuals es casin, no entenc perquè hi ha heterosexuals que hi estiguin en contra.

Francament, em sorprenen molt totes les manifestacions que estant havent-hi a França contra els matrimonis homosexuals. Però ho havíem quedat que França era el país de la igualtat, la llibertat i la fraternitat? No han de tenir tots els francesos el mateix dret a casar-se amb independència de la seva tendència sexual? No han de ser tots els francesos lliures de triar la seva sexualitat? És fraternal negar un dret que hom té a altres conciutadans? Francament bis, jo pensava que aquestes actituds ràncies, reaccionàries però, sobre tot idiotes, només es produïen a la “Reserva espiritual de Occidente” però ja veig que no.

Hi ha una cosa que no entenc gens: en què afecta als que no som homosexuals el matrimoni dels homosexuals? El seu casori, quin mal ens provoca? Per què és perniciós que dues persones del mateix sexe es puguin casar? Simplement no ho entenc. I com que el que entenc és que als heterosexuals ni ens afecta, ni ens perjudica, ni res de res que els homosexuals es casin, no entenc perquè hi ha heterosexuals que hi estiguin en contra.

La homosexualitat és un fet. Crec que això és innegable. I també és innegable que hi ha parelles homosexuals. I ja que hi ha parelles homosexuals sembla que se’ls hi ha de donar l’oportunitat a que la seva relació estigui tant regulada per llei – amb els drets i les obligacions que se’n deriven – com la parella heterosexual. Si no fos així la llei seria discriminatòria amb els homosexuals i hi hauria uns ciutadans de segona divisió que no tindrien garantits uns drets no se sap massa bé el perquè.

Els dos principals arguments que es solen esgrimir contra el matrimoni homosexual són dos: que la homosexualitat és antinatural i que el matrimoni és l’ofici de mare, sent obvi que cap homosexual no podrà ser, si més no de moment, mare.

Començant pel final, dir que em sembla una ximpleria frivolíssima reduir un problema a una qüestió filològica. No cal dir que, per aquesta regla de tres, els matrimonins sense fills tampoc no són matrimonis. O sigui que ja es veu que això no té ni solta ni volta.

Dir que la homosexualitat és antinatural, senzillament, és fals. L’homosexualitat és tant natural com l’heterosexualitat pel simple fet que es produeix de manera natural en els éssers humans. No es medica o s’introdueix quelcom artificial al cos d’una persona per a que esdevingui homosexual o heterosexual. Simplement, uns neixem amb una tendència i els altres amb l’altra, res més. Perquè confondre “natural” amb “majoritari” és fer trampa. O és que els trèvols de 4 fulles no són naturals? I com s’entén que un trèvol tingui dret a tenir quatre fulles i un ésser humà no tingui dret a tenir la tendència sexual que tingui? Això sí que no és natural: respectar els trèvols i no respectar les persones.

 

  1.  “Perquè confondre “natural” amb “majoritari” és fer trampa.” (Odisseu) 

    Per què el pensament s’inclina al factible, enlloc d’inclinar-se a la veritat? Potser perquè el nostre pensament és purament calculador? Per què el  futbol, per alguns, és la cirereta correcta? Potser perquè clarament aporta alguna coseta com ara la poca passió que excita i desplega, només, la nostra capacitat de calcular?

    El futbol, ens fa reflexionar també? Com i en què? En utilitat i finalitat, potser? En el treure alguna coseta, potser? Si el futbol no ens servís, el deixaríem de banda? Talment com la independència de Catalunya?

    I què fem, homes i dones naturals, quan confonem “natural”  amb “correcte” i ho confonem per tal de no esgarrifar-nos? 

    I què ens pot passar si fem un salt a les palpentes i posem els nostres nus peuets, damunt d’allò que diem que és antinatural i del tot incorrecte, i per anitnatural i incorrecte molt més que desconegut?

     De debò que volem la independència de Catalunya perquè d’un temps ençà ens condiciona Espanya A PERDRE?

    FÀSTIG EM FEU, CATALANS DE PACOTILLA!   

    Jo no vull una Catalunya que vol la independència perquè s’aferra a la por, sinó que vull una Catalunya independent perquè té FE en ser ELLA. HÒSTIA! PERQUÈ DESITJA SER ELLA, collons! I no pas perquè Espanya l’empeny. LA MEVA SET NO L’EMPENY ESPANYA, SINÓ QUE LA PLENITUD EN SER TOTA COSA I VIDA!

    LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA ÉS MOLT MÉS IMPORTANT QUE TOT ALLÒ QUE LA CONDICIONA.

    I així mateix i d’aquesta manera, Odisseu, crec que responc el teu missatge d’avui.

    http://www.youtube.com/watch?v=HpHdm-720JE

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!         
     
     
        

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!